FONT DE LLORET

FONT DE LLORET

dimecres, 19 d’octubre de 2016

CONVOCATÒRIA OFICIAL I SINOPSI DE LA RUTA AL BENICADELL



CONVOCATÒRIA OFICIAL I SINOPSI DE LA RUTA

EL BENICADELL: SET ANYS DESPRÉS



LOCALITAT:            Beniatjar


DATA:                    30 d'octubre de 2016


LLOC DE TROBADA:Ronda Sud ( Daimús)


HORA:                     8 del matí


DIFICULTAT:           BAIXA/MODERADA


DESNIVELL:             360 metres aprox.


QUILÒMETRES:        9  aproximadament

 

TEMPS ESTIMAT:     4 h.


RECOMANACIONS:   Aigua, bastó, bona càmera de fotos i ganes de gaudir del gegant de pedra.




SINOPSI DE LA RUTA

Es Benicadéll el monte que se presenta al salir por el boquete de Serragrosa (l’Estre de les Aigües) con direccion al mediodia, notable por su altura y por su posicion, formando él solo el muro que separa el valle de Albayda del Condado de Concentayna [...].Para subir con menos riesgo es preciso valerse de los prácticos de Salém, acostumbrados á trepar como cabras por aquellos riscos; mas conviene encargarles que no vayan por atajos, donde hay pasos sumamente dificiles y peligrosos, como experimenté en mi excursion. Dos horas empleé en llegar á lo mas alto, subiendo casi siempre por repechos y escalones. A medida que es mayor la altura disminuye el diámetro del monte, que en la cumbre tendrá diez á doce varas [...]. Es mas fácil sentir que explicar la sensacion gustosa que excitan á un mismo tiempo la multitud y variedad de objetos que se presentan.

Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, poblacion y frutos del Reyno de Valencia. Por Don Antonio Josef Cavanilles.


Un 18 d’octubre de 2009 Marge Gros pujà els 1104 metres de la imponent paret del Benicadell. No ens valguérem, com Cavanilles, dels pràctics de Salem, ni pujàrem per cap drecera summament difícil i perillosa, ni tardàrem un parell d’hores, ni vam pujar com les cabres. Ara bé, una nuvolada capriciosa ens féu una mala passada, ens privà de l’espectacle (el botànic valencià parla de “multitud y variedad de objetos que se presentan”), espectacle que ofereixen les serralades meridionals: Montcabrer, Menejador, Serrella, Aitana, Almudaina, Gallinera; i les serralades septentrionals: serra Grossa, Mondúver, Cuta, Safor,... Un espectacle que, amb el permís dels núvols o boires autumnals, 7 anys després, volem tornar a sentir. 





I com que no tenim més que tres fotos grisoses d’aquell dia llunyà, us mostrem el titànic gegant, amb la seua afilada cresta que supera el miler de metres, des de diferent contrades, totes elles recorregudes per Marge Gros i en les quals el Benicadell  ha estat present, de vegades discret, de vegades orgullós, arrogant i bell.

 
DES DE LA MARIOLA

Ens trobarem a les 8 del matí a la Ronda Sud de Daimús. Ens organitzarem en cotxes i ens dirigirem cap al Ràfol de Salem. A l'entrada del poble ens agruparem i continuarem la ruta per la carretera que va cap a Beniatjar. En passar el quilòmetre 13, trobarem un desviament cap a l'esquerra amb un senyal amb la llegenda Benvinguts. Ombria del Benicadell ( o una cosa així), on comença la pista forestal que, en 10 minuts, ens portarà a la Casa dels Guardes, on deixarem els cotxes.

DES DE LA VALL D'ALCALÀ

DES DEL MAS DE CAPAIMONA
 
DES DE LA FONT D'EN CARRÒS
 
DES DE TERRATEIG
Continuarem a peu per la pista forestal i en 15 minuts torcerem a l'esquerra per la ruta PRV 213.3. Al cap de 30 minuts ens tornarem a concentrar a una mena d'abric de la muntanya i reprendrem la marxa. Un senyal ens indicarà 10 minuts més tard que hem de seguir la ruta del Benicadell. L'agafarem i en 20 minuts arribarem a una figuereta. És el final del trajecte.

DES DE LA VALL DE GALLINERA

 
DES DE SALEM

DES DEL XARPOLAR

DES DE SALEM

Allí gaudirem d'una vista impressionant i entendrem per què la Vall d'Albaida és coneguda com la vall blanca. Esmorzarem i, els més agosarats, amb moltíssima precaució, podran pujar al punt geodèsic del Benicadell, que es troba a 5 minuts del lloc d'esbarjo. 

DES DE MONTESA
DES DE LA POBLA DEL DUC
DES DE PLANES
DES DE LA SAFOR


Després de recuperar forces començarem la baixada, detenint-nos a observar una nevera que es troba a uns 15 minuts. Finalment iniciarem el descens definitiu. En 55 minuts arribarem de nou a la Casa dels Guardes. 

 L'assegurança col·lectiva contractada per l'Associació Cultural Marge Gros dóna cobertura a aquelles persones que han pagat la quota anual de 2016.Si la voleu tenir en aquesta excursió, el cost serà de 5€.    


dimarts, 4 d’octubre de 2016

PROGRAMACIÓ DE RUTES DEL QUART TRIMESTRE



UNA TARDOR INTENSA


(NATURA I CULTURA )


EL BENICADELL

BENIATJAR

30 d'octubre de 2016


Un 18 d’octubre de 2009 Marge Gros pujà els 1104 metres de la imponent paret que separa, o uneix, Vall d’Albaida i Comtat, però una nuvolada capriciosa ens féu una mala passada, ens privà de l’espectacle que ofereixen les serralades meridionals: Montcabrer, Menejador, Serrella, Aitana, Almudaina, Gallinera; i les serralades septentrionals: serra Grossa, Mondúver, Cuta, Safor,... Un espectacle que, amb el permís dels núvols o boires autumnals, 7 anys després, Marge Gros vol recuperar.




LA FONT ROJA

ALCOI

20 de novembre de 2016



Els arbres es muden
de roig i de groc;
les fulles tremolen
sota un sol de foc.

El vent les fa caure,
les duu fins al port.
quan surtis de casa,
trepitja-les fort.



Qui no n’ha sentit parlar? A l’Alcoià, el Parc Natural del Carrascar de la Font Roja, un dels espais naturals millor conservats del País Valencià, ens rebrà en la plenitud de la tardor amb una catifa multicolor. I ens seduirà irremeiablement. Ens veurem empesos a recórrer els dos itineraris del paratge: el del barranc de l’Infern (sí, a l’Alcoià també en tenen) i el del Menejador. El primer, zona molt humida i fresca, és el punt de menor altitud de la ruta que enllaçarà en el pla dels Galers amb el segon itinerari, el Menejador, un dels punts més alt de les terres alacantines. No diguem res més.



I durant tot el més...
VIIIé Novembre Cultural


ü EL BARRANC DE L'INFERN

LA VALL DE LAGUAR

11 de desembre de 2016


Altre barranc de l’Infern! Sí, altre, però aquest, solament esmentar-lo imposa respecte. Quasi 15 km d’una ruta circular que recorre un barranc de molt gran valor paisatgístic i etnològic tot aprofitant les sendes de ferradura amb no sé quants mils d’escalons que fent ziga-zaga pretenen salvar els seus grans desnivells. Si us atreviu a fer-lo, en acabar ja direu si mereix, o no, el sobrenom de la Catedral del Senderisme.