Una passejada
pel Montgó:
el
camí de la Colònia i la cova de l’Aigua.
(Dénia)
LOCALITAT: Dénia
DATA: 25 de setembre de 2016
DATA: 25 de setembre de 2016
LLOC DE TROBADA: Ronda Sud ( Daimús)
HORA: 8 del matí
DIFICULTAT: BAIXA/MODERADA
DESNIVELL: 180 metres aprox.
QUILÒMETRES: 6 aproximadament
TEMPS ESTIMAT: 3,30 h.
RECOMANACIONS: - S’agraïx el bastó.
SINOPSI
DE LA RUTA
En
un dels capítols de la novel·la de Marguerite Yourcenar Memòries d’Adrià,
l’emperador romà acomiada els sacerdots i, fatigat, seu a l’ombra del Colós i es
fixa que les cames de l’estàtua “estaven cobertes fins als genolls
d’inscripcions gregues traçades pels viatgers: hi havia noms, dates, un prec,
un tal Servi Suais, un tal Eumenes que havia estat en aqueix mateix lloc sis
segles abans que jo, un tal Panion que havia visitat Tebes sis mesos abans. Sis
mesos abans... Un caprici nasqué en mi, que no havia sentit des dels temps de
nen quan gravava el meu nom en l’escorça dels castanyers, en un domini hispà;
l’emperador que es negava a fer inscriure els seus noms i els seus títols en
els monuments que havia erigit, desembeinà la seua daga i rascà en la dura
pedra algunes lletres gregues, una forma abreujada i familiar del seu nom. Era,
una vegada més, lluitar contra el temps: [...] una marca deixada per un home
perdut en eixa successió de segles”.
Aquest fragment de l’obra de Yourcenar
descriu aqueix desig tan primitiu i tan humà de deixar el nostre nom gravat en
llocs públics, o indrets tan amagats com una cova, amb l’esperança de la
immortalitat. Si veniu amb nosaltres ho comprendreu millor.
Prop de l’ermita del Pare Pere, a Dénia, comencem la ruta per la cara nord
del Montgó, a l’entrada del parc natural, on una cadena barra el pas a
qualsevol vehicle motoritzat. La pista forestal que comunica
d’est a oest tot el parc s’inicia amb un ascens suau però continuat
durant uns 1000 metres. Des del començ la vegetació mediterrània ens acompanya
a esquerra i dreta; i el terme de Dénia se’ns obri als nostres peus, la ciutat
coronada pel seu castell, les Marines, i els milers de xalets que han crescut
com a bolets des dels anys seixanta.
En el trajecte ens entropessem, a mà
dreta, amb les restes de dues casetes austeres i senzilles, envaïdes
per esbarzers, llentiscles i altres arbustos. Ens anuncien que som en el camí de la Colònia, una infraestructura
dels anys 20 del segle passat que l’ajuntament de Dénia construí per poder
apaivagar la crisi econòmica de la fil·loxera.
Arribem a la zona més o menys plana, a
un creuament. Optarem per anar cap a la dreta, a buscar pel camí encara amb
trams ben empedrats el racó del Bou.
Davant nostre tindrem Segària, a la seua dreta la taca verda de la marjal, el
Mondúver, la muntanya de les Creus de Tavernes i la muntanya de Cullera al bell
mig del golf de València. Després d’haver recorregut uns 800 metres, en arribar
al racó del Bou, una esplanada un poc més ampla, uns senyals ens indiquen on
anar, a la dreta a Jesús Pobre i al Coll de Pous; i a l’esquerra al cim del
Montgó i la cova de l’Aigua.
Agafem la senda ascendent de l’esquerra, fem un gir cap a llevant, cap al Mare Nostrum dels romans. Comença la
pujada per una zona boscosa que l’incendi dels anys 90 devorà. Per aquesta
pisteta de impactant terra roja, prompte tindrem belles vistes dels
penya-segats que causen vertigen, belles parets de blanc calcari. Cal anar en
fila índia guanyant altura molt suaument fins arribar a un creuament ben
senyalitzat (des de l’esplanada fins ací hi ha 1200 m): a la dreta pujaríem a
la creueta del Montgó, a l’esquerra (el camí que prenem nosaltres) baixem suaument
cap a la cova de l’Aigua, no sense passar primer pels Collons de Montgó. Sí. Existeixen.
 | |
| ELS COLLONS DEL MONTGÓ |
Al poc de deixar-los, ens apareix un
nou creuament, a uns 700 m de l’anterior. Som molt prop ja de la cavitat. Girem
a la dreta tot bordejant els peus de la majestuosa paret de roca blanca. Ens
separen de la cova uns 200 metres de pujada un poc pronunciada, però per a
superar-la hi ha uns escalons d’obra i una corda que ens ajuda.
Hem arribat a la cova de l’Aigua. El lloc és d’allò més interessant: per les vistes
sorprenents, per la construcció “hidràulica” que li dóna nom i, especialment,
pels graffiti de tot tipus i colors
que inunden la cavitat.
Ara comprendrem la introducció, el fragment de la
novel·la Memòries d’Adrià. Hi veurem
grafits recents fets amb pintura i altres no tan recents. I hi veurem gravats a
la roca: com el d’un alemany, un tal Burmeister, datat el 1964; o el de José
Català, datat el 1891 (?). Però aquell més interessant és un que està protegit
amb un reixat per evitar els bàrbars del segle XXI. Estem parlant d’una
inscripció romana, de lectura quasi inintel·ligible, realitzada per Lucius
Alfius i datada en el segle III dC. Tal volta aquells legionaris de la VII Legio Gemina ja volien “lluitar
contra el temps”, com diu l’emperador Adrià.
Cal tornar al punt de partença. Baixem
amb cura, desfem camí, i en arribar al creuament per on hem vingut, a tocar
dels Collons de Montgó, agafem el tram de la dreta. Després d’uns 400 metres de
descens tot fent ziga-zaga, arribem novament al camí de la Colònia. A la dreta
seguiríem fins al final d’aquesta pista, arribaríem a la cova del “Gamell”, com
diuen els deniers i denieres. Nosaltres hem de tornar a la zona de l’ermita del
Pare Pere; agafem el camí, a l’esquerra i a uns 250 metres arribem al primer
creuament; caldrà, doncs, girar a la dreta i desfer els vora 1000 metres de
baixada suau que ens queden fins als cotxes.
Segur que en la nostra “lluita contra
el temps”, en lloc d’incorporar els nostres noms a les parets de la cova,
tornarem a casa amb un fum de fotos, i unes sensacions que no oblidarem.
L'assegurança col·lectiva contractada per
l'Associació Cultural Marge Gros dóna cobertura a aquelles persones que han
pagat la quota anual de 2016.Si la voleu tenir en aquesta excursió, el cost
serà de 5€.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada