FONT DE LLORET

FONT DE LLORET

dimarts, 30 d’agost de 2016

CRÒNICA DE LA RUTA AL PLA DE LES ESMOLADORES (VIII RUTA DEL MARGE GROS)



FUGINT DE LA MAR... CERCANT LA MAR

Havien quedat a les 5 de la vesprada d'un dissabte de finals d'agost. Potser una bogeria, potser no. A Daimús estant  feia un sol categòric temperat per una suau brisa marina. Amb determinació  ens dirigírem a la muntanya per cercar la mar. Potser una contradicció. Potser.
Un poc abans de les 6 de la vesprada ja teníem aparcats els cotxes al costat mateix de la font Nova de les Foies. En poc més de 45 minuts havien deixat el bullici dels pobles costaners i ens havíem reconciliat amb l'analgèsica natura. Una fugida provisional.


La temperatura era extremadament agradable, amb els rajos de sol porgats per les branques dels arbres. Començàrem a caminar desenfadadament per un camí alquitranat entre una senzilla arboreda que, amb promptitud, es convertí en una pista forestal. L'alquitranat, erosionat pel temps i pels vehicles, s'havia fragmentat i convertit en grava. Alhora, el boscam de pins, carrasques i garrofers s'havia transformat en vegetació baixa dominada pel coscoll.  Feia sol, però feia bon temps. 





El camí era planer, lluminós. Malgrat la falta de pluja, el verd es resistia a perdre la seua essència. Marxàvem a bon pas, conversant, rient. Oblidant.  De tant en tant, un oasi en forma d'arbreda ens acollia i nosaltres aprofitàvem l'avinentesa per beure i pegar un escadusser mos a una poma, a una bresquilla... a una pastilla de xocolate. 



Pujàvem i baixàvem de forma aleatòria per la pista forestal. A  mà dreta aparegué de forma imponent el respectat Mondúver coronat per les inconfusibles antenes. 




El paisatge anava guanyant en bellesa de forma gradual. A la llunyania divisàrem la silueta del castell d'Alfàndec dominant tota la Valldigna i descobrírem la mar. En contemplar uns senyorials ocells passejant per aquell bonic paratge sabérem que la pujada al pla de les Esmoladores estava pròxima. 




Amagada entre una espessa pineda arrancava  un viarany empinat perfectament dibuixat entre la vegetació. El sòl, blanquinós fins el moment, es transformà en rogenc. Les gotes de suor començaren a aparèixer per l'esquena, pel front. 




Regalimaven pels ulls oberts de bat a bat sorpresos per la imatge que teníem al seu davant:  Xeraco, Xeresa, Gandia, Daimús, Guardamar, Miramar....Dénia banyades amorosament per la Mediterrània. El Mondúver, la Falconera, el Molló de la Creu, el Gelibre, Segària... el Montgó.




Asseguts en aquest mirador excepcional restàrem en silenci, fascinats davant aquest magne espectacle. Foren moments d'èxtasi, de reflexió, de meditació.  De relaxació.




Captivats, el temps transcorregué de pressa. Calia tornar si no volíem que es fera totalment fosc pel camí. 






Descendírem amb cara de  satisfacció i marxàrem cap a les Foies. El camí, ara una mica més costerut que durant l'anada, afavoria que el pas fos més pausat.  Tornàvem, i ja ho havíem profetitzat, carregats de noves sensacions, d'il·lusions renovades. Mentre, el sol s'amagava entre els pins, darrere de les muntanyes, provocant un joc de llum i de colors inaudit.




Eren les 9 de la nit quan entràvem al poblat. Els fanals estaven encesos. Entre la tènue llum, ens canviàrem la roba i ens encaminàrem al bar, tot just a la vora. 



Sopàrem esplèndidament entre converses i rialles, entre propostes i records, embolcallats d'una temperatura primaveral. 



Daimús, 30 d'agost de 2016

dimecres, 17 d’agost de 2016

CONVOCATÒRIA OFICIAL I SINOPSI DE LA RUTA DE LA FONT NOVA DE LES FOIES AL BALCÓ LES ESMOLADORES




CONVOCATÒRIA OFICIAL
I
SINOPSI DE LA RUTA

VIII RUTA PEL MARGE GROS

 DE LA FONT NOVA DE LES FOIES
AL BALCÓ LES ESMOLADORES
 
Combinació de trams del PR-CV 51, i el PR-V 183 (ruta 1 de Senderisme de Xeraco)


LOCALITAT:              LES FOIES (LA VALLDIGNA) I XERACO


DATA:                      27 d'agost de 2016

LLOC DE TROBADA: Ronda Sud ( Daimús)

HORA:                     5 de la vesprada

DIFICULTAT:             BAIXA, però...

DESNIVELL:              Suau


QUILÒMETRES:         8600 m.

                                

TEMPS ESTIMAT:       3 h. aprox.

 

SINOPSI DE LA RUTA
És agost. La vesprada es fa bascosa i llarga com un dia sense pa. I s’està tan bé ran de mar, o en una terrassa gaudint d’un gelat reconfortant. Però a mi qui em mana anar-me’n a aquestes hores a caminar per la serra! Tan bé que s’està en casa! Si em pagaren no ho faria! Però ho faré, agafaré el bastó, la gorra i la motxilleta, i l’emplenaré d’aigua, de menjar i d’algun repel·lent d’insectes. No cal més. De segur que en tornar la portaré plena de noves sensacions, noves vistes, d’il·lusions renovades, de conversa distreta i alguna rialla.  

El punt de partença serà l’habitual, la ronda Sud de Daimús, darrere l’escola, a les 5 de la vesprada. I ens retrobarem davant la font Nova de les Foies, o Foes, com solen dir-ne els simaters i simateres.  Començarem la passejada a les 6


Des del punt d’eixida, i durant la major part del recorregut, seguirem els senyals que ens indiquen el PR-CV 51 en direcció Tavernes de la Valldigna. Per una pista forestal i sempre en direcció a la mar anirem endinsant-nos per una zona prou boscosa,barreja de pins, garrofers, carrasques i llentiscle. 





Al poc, a la dreta, deixarem el desviament que mena a la font del Gos i al cim del Mondúver. Passarem per davant del corral de Santomà i del creuament que ens indica, a l’esquerra, la senda recorreguda ja fa molt de temps per Marge Gros, del barranc de l’Escudella. La pista farà després un gir brusc a la dreta i novament a l’esquerra. Deixarem caminals a un costat i altre; nosaltres, sempre recte.






Poc a poc, a mà esquerra se’ns obriran vistes de la Valldigna. Entreveurem el castell d’Alfàndech i la senda que pujàrem aquest febrer, la dels Amoladors, aquella on perdérem, això sí, momentàniament senderistes i gos. Veurem la muntanya de les Creus. I entre taques de pins gegantins que s’han salvat d’algun combat amb el foc, arribarem a la zona del repetidor de TV, a la zona boscosa de la Cisterna.








Haurem d’escollir, endinsar-nos en el bosc: terra rogenca, arbres majestuosos, senyoriu de senglars; seguir la pista fins trobar els senyals del PR-V 183 que ens marquen el camí fins al Balcó de les Esmoladores, tot deixant el desviament de la font del Xopet a l’esquerra. 




O fer la ruta més curta, desviar-nos a la dreta per un senderol que puja directament al mirador, al Balcó. Siga la que siga, la variant escollida, ens trobarem a uns 396 msnm, en un petit mirador sobre la costa sud del golf de València, tindrem als nostres peus les valletes de Xeraco i Xeresa, veurem la Falconera i el molló de la Creu, el Mondúver, tal volta fent capell, i la Penyalba.  






Probablement ara comprendrem per què, tot i ser agost, i fer una vesprada bascosa i llarga; tot i estar tan bé ran de mar, o a casa; tal volta ara comprendrem per què hi hem vingut encara que no ens paguen. 



Caldrà desfer camí amb la motxilla plena, o encara no. Tornarem novament a buscar el camí de les Foes. Ara la mar i les estrelles ixents quedaran a l’esquena i els nostres referents seran sempre els poderosos Mondúver i Penyalba, darrere dels quals el sol s’haurà amagat deixant pas a la nit refrescant. No cal dir més.


 L'assegurança col·lectiva contractada per l'Associació Cultural Marge Gros dóna cobertura a aquelles persones que han pagat la quota anual de 2015. Si la voleu tenir en aquesta excursió, el cost serà de 5€.    


 col·lectiva contractada per l'Associació Cultural Marge Gros