dimecres, 3 de febrer del 2016

CONVOCATÒRIA OFICIAL I SINOPSI DE LA RUTA GEBALCOBRA I ALFÀNDEC. O L'ALT DE LES CREUS



CONVOCATÒRIA OFICIAL I SINOPSI DE LA RUTA

Gebalcobra i Alfàndec. O l’alt de les Creus


Tavernes de la Valldigna.


LOCALITAT:                Tavernes de la Valldigna


DATA:                         14 de febrer de 2016


LLOC DE TROBADA:     Ronda Sud ( Daimús)



HORA:                         8 del matí



DIFICULTAT:                MODERADA



DESNIVELL:                 542 metres




QUILÒMETRES:            11,1 aproximadament



TEMPS ESTIMAT:          4,30 hores



RECOMANACIONS:     -  S’agraïx el bastó.



                                            - Cal anar en compte amb les bosses de processionària!

                                                                                    

SINOPSI DE LA RUTA

Quan Jaume II, el Just, ocupa la Valldigna, hi ha sis alqueries, dues d’elles a la part baixa, “Gebalcobra i Gebalsogra, és a dir, la Muntanya Gran i la Muntanya Menuda, però els colonitzadors cristians del segle XIII prefereixen rebatejar-les amb els noms de la Taverna i l’Ombria. [...] Les substitucions lingüístiques afecten també la denominació del territori. Jaume II se sent incòmode amb el mot àrab d’Alfàndec –derivat d’al-khándap, que vol dir precisament ‘la vall’-, en vol un altre de més intel·ligible, capaç de reflectir la bellesa productiva de la contrada”.
(La vall de les sis mesquites. Ferran Garcia-Oliver).

Tavernes. Valldigna. Gebalcobra. Alfàndec. Tant se val! La bellesa de la contrada ens corprendrà, no ens deixarà indiferents.

Som al final de la Serralada Ibèrica, a la part sud-est de la serra de Corbera, les Creus de Tavernes. La ruta és una variant de la catalogada com a PR-CV 38. Tot i ser circular, nosaltres la farem lineal, pujarem i baixarem pel mateix lloc, per l’anomenada senda de les Revoltes dels Amoladors, pel barranc de la Penya Roja

Partim de l’esplanada que hi ha davant de l’IES La Valldigna, als afores de la població, en direcció a Simat. El començ del recorregut no està indicat; cal anar costera amunt, per un descampat que hi ha entre un hort de tarongers, a l’esquerra, i una nau industrial, a la dreta. Al poc arribem a una sendeta. La prenem a mà esquerra. Ens adrecem al descarnat i esgarrat barranc de la Penya Roja. 


Poc a poc el barranc se’ns tira al damunt. Ens hi acostem i la senda, mig desdibuixada, comença a fer-se evident, la pedra seca va delimitant el recorregut. Comencem a comprendre per què el nom de les Revoltes. Ens esperen uns 3000 metres de pujada continuada, de voltes, voltes i més voltes. 





Rítmiques revoltes! Es tracta de l’antic camí de les Revoltes dels Amoladors, una senda de ferradura, construïda en pedra en sec, que usaven els vallers i valleres antigament per portar el ramat al pla de la Sangonera, per anar als bancals, o passar a la Ribera. No deixaran de sorprendre’ns les més de 30 revoltes que fa el camí per superar el desnivell. Més de 30 revoltes! A mig camí, però, la ruta s’ajunta per la dreta amb la senda dels Borregos (PR-CV 40). Encara ens queden vora 1600 metres ans d’arribar al pla. Al poc la senda que anava ascendint per la part dreta del barranc passa a l’esquerra. 





Arribem al pla de la Sangonera, a uns 500 metres sobre el nivell de la mar. Apareixen els murs tristos d’una casa abandonada, i apareixen els pins assedegats i envaïts per boles de processionària (cal anar amb compte, no les toquem, no les freguem!). 







A l’esquerra se’ns obriran tres rutes que menen a altres lloc emblemàtics: les fonts del Barber i de la Sangonera, la Ratlla, el Massalari,  i alguns ja visitats per Marge Gros (l’Ouet i la cova de la Galera, la Casella, el Cavall Bernat i la Murta d’Alzira). A uns 600 metres un senyal ens informa que, per a buscar l’alt de les Creus, cal girar cap a llevant.



 Passem pel costat dels murs ensorrats de la casa de l’Herbolari. Queden 1300 metres de pujada suau i continuada, sobre un sòl rocós i envoltat de vegetació baixa (argelagues, petorret, romer, margalló, coscolla, algun pi, i alguna vella olivera).


Finalment arribem a l’alt, un balcó de vertigen, a 542 metres sobre l’Alfàndec, sobre la Valldigna. Esmorzar i mistela reconfortants, vistes novelles d’una terra familiar: als nostres peus la vall en forma de ferradura oberta cap a la mar, i al davant el massís del Mondúver, el Buixcarró, el Toro de Simat, la serra de les Agulles, Cullera, tota la costa fins a Dénia...





No ens queda més que retenir les vistes, les aromes, la companyia, ...i començar a desfer les més de 30 revoltes! De segur que la bellesa ens ha corprès. Valldigna o Alfàndec, tant se val!



 L'assegurança col·lectiva contractada per l'Associació Cultural Marge Gros dóna cobertura a aquelles persones que han pagat la quota anual de 2016. Si la voleu tenir en aquesta excursió, el cost serà de 5€.    


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada