FONT DE LLORET

FONT DE LLORET

dilluns, 12 d’octubre de 2015

CONVOCATÒRIA OFICIAL I SINOPSI DE LA RUTA AL BARRANC DEL CINT (ALCOI)



NOVA CONVOCATÒRIA



CONVOCATÒRIA OFICIAL I SINOPSI DE LA RUTA
       
EL BARRANC DEL CINT

ALCOI 

HOMENATGE A OVIDI MONTLLOR


LOCALITAT:                Alcoi


DATA:                         8 de novembre

LLOC DE TROBADA:     Ronda Sud ( Daimús)

HORA:                           7 del matí

GRAU DE DIFICULTAT: BAIX / MODERAT

DESNIVELL:                 455 metres


QUILÒMETRES:            9 aproximadament

TEMPS ESTIMAT:          5 hores

OBSERVACIONS:           Cal portar bastó i bones botes!

INFORMACIÓ: margegros@gmail.com


SINOPSI DE LA RUTA





Porteu-me a Alcoi,
que és el meu poble
I allà on comença
el "Barranc del Cinc",
prop d'un "romer",
al seu costat,
deixeu-me ja.
Així tindré l'aroma bo.
I a prop també
del rierol.
Així a les nits,
amb la quietud
vindrà la música. 





Mireu també
de fomentar
els berenars
a la muntanya.
Així per fi,
s'aproparan
al romaní
dolces xicones.
I despistant,
com qui no vol,
alçaré els ulls
i entrant pel peus
arribaré fins al seu cor.
Res d'adéus
ni de records.
Vaig de vacances!
 
(Les meues vacances. Ovidi Montllor)





Hem corregut terres, hem creuat barrancs i hem entrat a les entranyes de la terra, hem fet equilibris per no caure pels penya-segats de Benitatxell i hem pujat a cims impensables buscant amb la vista terres llunyanes o illes veïnes. Aquesta volta, a més de la terra, a més del romer i el rierol d’Ovidi alçarem la vista cap amunt, tot desitjant que un cel blau de tardor ens deixe meravellar-nos com xiquets amb el vol majestuós, silent i elegant dels voltors. Sí, de voltors, perquè al barranc del Cint, o Cinc, o Zinc, habiten aquestes aus carronyaires. I si elles es deixen contemplar, emmudirem.  



El punt de partença el dipòsit d’aigua que hi ha en una d’eixes noves urbanitzacions que nasqueren en l’època del boom, al nord-oest de la ciutat, a tocar de l’entrada del barranc. Pugem per unes sendes descarnades a buscar la pista. Girem a l’esquerra. Passem per les restes de la ximenera de la fàbrica del Llonganisser, testimoni d’una època en què l’home aprofitava l’aigua (la del rierol de què parla Ovidi) com a força per fer funcionar les màquines. Ja som a l’entrada del barranc de roges penyes desafiants, estret congost que ens obri les portes a un món màgic d’aus de vol senyorial, de rierols i vegetació mediterrània, i de masos solitaris, al barranc del Cint.



Entrem en el barranc, zona protegida de microreserva de flora, també coneguda amb el nom de l’Ombria del Garrofer. El caminoi ha estat empedrat per l’home, però els nostres ulls busquen en el cel i entre les parets verticals els voltors. Resseguim el filet d’aigua del barranc.




 De tant en tant, a la cara dreta de la paret quasi vertical es veu una canaleta picada en la roca que en temps no tan remots devia dirigir l’aigua a algun bancalet de la zona baix. Uns 1000 metres més avant ens apareix a l’esquerra el mas del Potro, mas encara habitat per una jove parella. 



Seguim ascendint suaument. Deixem una font a la dreta. El barranc va eixamplant-se. 500 metres després arribem a una cruïlla. A la dreta el camí seguix fins al Montcabrer, fins a Agres o Banyeres de Mariola. És el GR-7. Nosaltres agafem la drecera de l’esquerra. Passem una àrea de conreus i el mas del Barranc, i poc després, ans d’arribar a una carretera asfaltada (des del primer mas fins ací hem fet uns 1300 metres) cal desviar-se a l’esquerra. 




No fem cas a la cadena que barra el pas, ni al senyal que ens indica que la ruta no és per ací. Sí que ho és. Ve ara la pujada d’uns 700 metres per zona de pineda adulta que va a la part alta del recorregut, a la cresta de l’alt de les Pedreres. No patim, cadascú al seu ritme, i ja dalt, farem reagrupament. Entropessem amb un tancat que delimita la Reserva de Fauna del Canyet de Sant Cristòfol, la zona on s’alimenta la colònia de voltors que hi fou reintroduïda fa uns 15 anys. Ací haurem de ser especialment respectuosos amb el medi, cal parlar fluixet i intentar passar desapercebuts per a no molestar les aus.



A partir d’ara fem el recorregut durant 2400 metres per la cresta. Si abans pujàvem per zona d’ombra, i amb el sol matiner a la nostra esquena, ara el tindrem sempre pegant-nos a la cara, anem cap a llevant. Cal anar en compte, i no acostar-nos massa al tallat. El punt més alt del recorregut es troba a uns 1050 msnv (l’entrada del barranc es troba a uns 670 m).







 No sabrem què mirar, si el vol majestuós de les aus carronyaires, o les vistes del barranc i els seus masos disseminats, o les serres dels voltants: al nord el Montcabrer; a l’est, el Benicadell, la Cuta i la Safor, la Gallinera amb el seu i nostre Gelibre, Almudaina, la Serrella, l’Aitana, la punta del Puig Campana...; i al sud, la Font Roja; i als nostres peus, Alcoi.





Poc a poc, ens anem acostant a l’ermita de Sant Cristòfol. La seua creu és ben visible des de lluny. El lloc és un bell mirador sobre la ciutat. No ens hi aturem massa, en trobarem d’altres. Ja resten 2000 m fins arribar al dipòsit on ha començat la ruta. Comencem a baixar per una senda descarnada, de terra blanca i solta que va fent ziga-zaga. A uns 300 metres hi ha una cruïlla: a la dreta arribaríem a l’àrea recreativa del preventori, però nosaltres seguim per l’esquerra. En aquesta baixada ombrejada per pins adults trobem algunes baranes de fusta i  balcons sobre la ciutat.



 També es curiós el cementeri improvisat d’animalets de companyia. Passem per sobre el túnel de la carretera CV-796 que porta al preventori. Poc a poc la boca del barranc se’ns torna a presentar ara amb les pedres més il·luminades pel sol de migdia. Al poc arribem a la mateixa carretera. Cal fer uns 200 metres posant atenció. I després, a l’esquerra, com si volguérem tornar a entrar al barranc. Ens desviem a la dreta per a passar novament pel costat de la ximenera de la fàbrica del Llonganisser i a buscar els cotxes.





Amigues i amics de Marge Gros, la ruta circular s’ha acabat! Alcoi ens haurà regalat un nou i fresc espectacle paisatgístic, en la vessant de migdia de la serra de la Mariola, el barranc del Cint. I, tal volta, com diu Ovidi, tot despistant, com qui no vol, alçarem els ulls i somriurem perquè haurem entrat pels seus peus i haurem arribat fins al seu cor.




 L'assegurança col·lectiva contractada per l'Associació Cultural Marge Gros dóna cobertura a aquelles persones que han pagat la quota anual de 2015. Si la voleu tenir en aquesta excursió, el cost serà de 5€.