FONT DE LLORET

FONT DE LLORET

dimecres, 26 d’agost de 2015

CRÒNICA DE LA VII RUTA PEL MARGE GROS. L'ATZÚBIA-PEGO-L'ATZÚBIA PEL CARRITXAR



EN LA XAFOGOR DE L'ESTIU

Crònica de la VII Ruta pel Marge Gros

L'Atzúbia -Pego-l'Atzúbia pel Carritxar

Dissabte 22 d'agost de 2015

Organitzar una ruta pel mes d'agost és una mica agosarat i, sobretot, si es fa per la vesprada. Se n'ha de buscar una sense complicació i que transcórrega predominantment per zones protegides per l'ombra. Per això, quan ens van comunicar que la ruta pels refugis militars antiaeris de la Pobla del Duc no es podia realitzar,  no vam poder evitar sobresaltar-nos. Davant l'ensurt, decisió ràpida: faríem la del mes de setembre que, encara que, amb una mica de dificultat inicial en la part inicial, en la resta del trajecte complia perfectament els requisits proposats. I així fou.

Dissabte 22 d'agost, 5'30 de la vesprada. Al voltant de 29ºC. a la Ronda Sud de Daimús. Una mica apocats davant l'escàs èxit de la convocatòria, mamprenguérem el viatge cap a l'Atzúbia. Després d'aparcar els cotxes a la carretera, ens dirigírem a l'ajuntament del poble. El nostre semblant canvià dràsticament: un bon grapat d'excursionistes havia decidit esperar-nos allí. Més animosos, ens dirigírem al poliesportiu de l'Atzúbia des d'on iniciaríem la VII Ruta pel Marge Gros pels voltants de la serra de Mostalla. 


Dissabte 22 d'agost, 6'30 de la vesprada i 30ºC. Davant nostre teníem les dues Moletes: la vella a la dreta i la nova a l'esquerra. Entre ambdues un estret congost que menava al pla del Carritxar. Una mica de desassossec en observar la costera, ràpidament dissipat per un benèvol vent fresc que ens incitava a principiar la marxa. Recordant que ens trobàvem en la partida de les Vinyetes, zona amb restes romanes,  i vorejant uns bancals de tarongers que anaven escalonant-se, caminàrem fins el naixement d'una senda que fugia atemorida dels atacs d'una pedrera que volia empassar-se la muntanya. 


Començava una significativa pujada, curta però contundent. Sortosament, les dos Moletes volien fondre's en un íntim abraç, cosa que impedia que el sol ens castigara en l'ascensió, però al mateix temps  ens privava del refrescant vent que ens havia acompanyat fins aleshores.



Camisetes en remull per la suor, terra mullada per la nostra transpiració mentre caminàvem per un paisatge preciós, entre el barranc de les Moletes i uns afables pins. Una ziga-zaga incessant plena de bellesa  aclaparadora. 




El pas del temps i l'abandó d'aquestes antigues terres conreades havia produït que el sender haguera desaparegut i ara havíem d'enfilar-nos per vells marges de pedra. Va reaparèixer el sol. I la xafogor. Venturosament, aviat aplegàrem a una planura on descansàrem una mica orgullosos de no haver mostrat cap signe de feblesa. Sols ens quedaven uns metres per conquistar l'altiplà del Carritxar i, amb molta convicció, ho aconseguírem seguint un camí que havia aparegut de forma impensada. 








Dalt la vista era impagable: l'Atzúbia, el Gelibre, Pego, la  Mediterrània, Segària, la marjal Pego-Oliva... s'obrien davant els nostres ulls com un castell de focs d'artifici. Els membres de la colla vam començar a respirar acompassadament, al ritme del paisatge, del vent frescal que de nou ens acaronava la cara i... de saber que la part difícil de la ruta havia acabat.



 Descansàrem al costat d'una caseta mig abandonada i d'uns garrofers, mentre comprovàvem que l'aigua havia minvat considerablement durant l'ascensió. Refets del cansament, prosseguírem la marxa per un camí  planer entre casetes, bancals de garrofers i oliveres i alguna plantació de tarongers abandonada. 



  Molt prompte començà un descens veloç a través d'un bosc de pins frondós i exhuberant que de nou va fer recular el sol. En un revolt arribaren a un ample que aprofitàrem per agrupar-nos i realitzar la fotografia de rigor. 

Tot seguit continuarem fins aplegar a la fèrtil terra de Mostalla. El sol va renàixer ja una mica exhaurit, mentre  que comprovàrem un autèntic festival de colors. I al fons, imponent, la vila de Pego amb el seu altívol campanar.







Entre tarongers i alguns alvocats, caminàrem pel vial que menava a la carretera de Pego a l'Atzúbia. Amb molta precaució la vam creuar i vam continuar fins el camí vell de l'Atzúbia.





Una petita aturada per comentar alguns trets històrics de la zona i alertar que ara havíem de marxar amb molta prudència. En efecte,  aquesta zona era bastant transitada  durant els mesos d'estiu perquè molts pegolins i pegolines passaven aquesta temporada en casetes i xalets espargits per la zona. Calmadament, travessarem les partides del Pujol, les Mitjanes, l'Atzaïla, la Salamona, els Massils...



Quan vam advertir que érem  prop de l'Atzúbia, la fosca ja s'havia ensenyorit de la ruta. Una vegada més vam haver de renunciar la visita a l'Algepsar. A canvi, vam poder escoltar una història, trista, sobre un cas de violència de gènere ocorregut l'any 1933 en aquest paratge. 


Dissabte, 22 d'agost, 9'30 de la nit i temperatura ideal. Amb els fanals encesos, entràvem al raval de l'Atzúbia per la font de llavar. La ruta entre l'Atzúbia i Pego pel Carritxar havia finit i ens havíem guanyat, merescudament, el sopar.


 Un sopar tradicional, de tota la vida: pollastre i conill amb alls i guarniment.  Esplèndid guardó per a un magnífic itinerari.


dimecres, 12 d’agost de 2015

SINOPSI I CONVOCATÒRIA OFICIAL DE LA VII RUTA PEL MARGE GROS



 CONVOCATÒRIA OFICIAL
 I
 SINOPSI DE LA RUTA

VII RUTA PEL MARGE GROS

UNA CAMINADA PELS VOLTANTS DE PEGO I L'ATZÚBIA

(Les Moletes, el Carritxar, Mostalla, la Salomona i l'Algepsar)


LOCALITAT:                L'Atzúbia

DATA:                         22 d'agost de 2015

LLOC DE TROBADA:     Ronda Sud ( Daimús)

HORA:                         5,30 de la vesprada

DIFICULTAT:                BAIXA

DESNIVELL:                 160 metres aprox.

QUILÒMETRES:            9 aproximadament

TEMPS ESTIMAT:          3,30 hores 

INFORMACIÓ:     margegros@gmail.com

SINOPSI DE LA RUTA
 En el cor de l'estiu, sense importar-nos la calor, iniciàrem enguany fa 7 anys la ruta pel Marge Gros. Originàriament realitzada pels voltants del topònim que dóna nom a la nostra associació,  actualment va canviant contínuament d'escenari. En aquesta edició hem hagut de preparar-la a corre-cuita, després d'haver descartat la que teníem programada al refugis antiaeris militars de la Pobla del Duc i substituir-la per la del mes de setembre: una passejada pels voltats de l'Atzúbia i Pego. Una caminada per aquestes terres durament afectades pel devastador incendi del mes de maig. 


La ruta que us proposem transcorre per paratges de la vall de Pego que encara no havíem trepitjat: les Moletes, el Carritxar, Mostalla. En canvi, en la part final de recorregut,  caminarem per zones que ens resultaran familiars: el camí de la Salomona, les Mitjanes, l'Atzaïla... un passeig agradable,gratificant i bonic.



Ens trobarem a les cinc i mitja de la vesprada a la Ronda Sud de Daimús. Aquelles persones que vulguen ens poden esperar enfront de l'ajuntament de l'Atzúbia cap a les sis de la vesprada, punt des d’on donarà inici aquesta setena edició de la Ruta pel Marge Gros.


Des del centre del poble ens dirigirem, per la carretera, al poliesportiu del poble, al costat del qual s'hi troba  la central  de la llum, lloc on s'inicia el camí de les Moletes o del Carritxar. Ample i asfaltat al principi, va estretint-se progressivament fins esdevenir una senda. Bancals de tarongers i restes d'algun garrofer ens acompanyen en aquest primer tram. Davant nostre podrem esguardar les dues Moletes: la Vella i la Nova. Una més erosionada, altra més feréstega. Prompte notarem a mà dreta l'enorme queixalada de la pedrera, la sagnant ferida produïda al tronc de la Moleta Vella. 


El sender, sempre a la vora de la Moleta Vella, va empinant-se progressivament per aquest camí utilitzat tradicionalment pels atzubians per anar a treballar les seues terres del Marxucal d'Oliva i les Filaes de Forna entre bancals de garrofers privats d'unes mans que els treballe; entre pins recuperant l'espai perdut. Entre arbustos i matolls per tot arreu. La seua germana bessona, la Moleta Nova, ens mirarà amb certa enveja, però complaguda, mentre que  l’Atzúbia anirà convertint-se en una joguina. 







  

El vell caminoi  prompte es perdrà. Aleshores transitarem durant una estona per vells marges de pedra enderrocats, no debades som en una part del trajecte de la mítica cursa que organitza  tots els anys el club de muntanya Botamarges, fins aplegar a un desballestat camí. Una mica d'esforç més i ens trobem a l'altiplà del Carritxar. La pujada, d'apenes un quilòmetre, ja ha finalitzat. No trobarem cap ascensió més. Ara tot serà camí asfaltat, planer... o de baixada.


Dalt,  la vista és magnífica : el Gelibre, el castell de Gallinera, la serra Negra, Segària, la mar Mediterrània, la marjal Pego -Oliva... Després d'un breu respir, continuem. Molt prompte apareixen les primeres construccions, i, aïlladament, els primers tarongerars. Després d'anar pel pla del Carritxar durant un quilòmetre, comença una baixada vertiginosa cap a Mostalla.








El descens, entre una frondosa pineda, és gratificant. Sense adonar-nos-en haurem fet dos quilòmetres. A la part baixa de la partida de Mostalla, els tarongers rebleixen el paisatge. Continuem fins arribar a la carretera de Pego a l'Atzúbia, la qual travessarem vora el pont de la Quintanilla amb molta precaució



Seguirem  fins arribar al camí de la Salamona, l'antic camí vell de l'Atzúbia. A mà dreta observarem imponent el campanar de l'església de l'Assumpció de Pego. Intuïm les muralles ocultes sota les noves edificacions que presideixen la partida de les Hortes. Enfront, convalescent de l'incendi del mes de maig, la Coma, Bodoix, el pla del Miserà...  



Travessem velles partides com les Mitjanes, l’Atzaïla, la Salamona, el Massil i l’Alter. Durant el trajecte fitarem les possibles restes d’una antiga calçada. De seguida arribarem, després d’una pronunciada però breu baixada, a l’Algepsar. 








Ara torcem a l'esquerra per dirigir-nos al clot d'on s'extreia fins 1970 els algeps, cosa que farem en uns cinc minuts. Pel camí guaitarem el túnel per on passaven la vagonetes plenes de guix. En arribar veurem una enorme cavitat excavada pels homes i, al seu si, una descomunal cova on brolla aigua fresquíssima tot l'any.






 Si ens trobem amb ganes i forces, baixarem a visitar-la i, a continuació, tornarem a pujar per agafar una minúscula senda que mena al camí de l'Heretat. Ara el resseguirem per arribar ràpidament a l'Atzúbia pel carrer de la Font, qui ens rebrà amb les llums de les faroles enceses.
En un bar pròxim estaran parades les taules perquè sopem i gaudim de les últimes hores del dia.

NOTA: les fotografies que acompanyen aquesta sinopsi formen part de l'arxiu de Benimataix. Espai de Cultura de l'Atzúbia i Forna i de l'Associació Cultural Marge Gros de Daimús.