FONT DE LLORET

FONT DE LLORET

dimarts, 9 de setembre de 2014

SETEMBRE A LES COVATELLES







NOVA DATA DE LA RUTA: 

DIUMENGE 26 D'OCTUBRE


CONVOCATÒRIA OFICIAL
DE LA RUTA A
LES COVATELLES
(LA FONT D’EN CARRÒS)


LOCALITAT:                La Font d’en Carròs
DATA:                         26 d'octubre de 2014
LLOC DE TROBADA:     Ronda Sud ( Daimús)
HORA:                         8,15 del matí
DIFICULTAT:                Moderada
DESNIVELL:                 358 m.
QUILÒMETRES:            9,5
TEMPS ESTIMAT:          4 hores
INFORMACIÓ:               margegros@gmail.com   
ATENCIÓ: dissabte dia 25 canvien l'hora!   



SINOPSI DE LA RUTA

“De la Font, cabuts”. “Però volguts” reponen ells. Entre els membres de Marge Gros tenim amics de la Font que sabran perdonar aquesta introducció no gens malintencionada. Nosaltres afegiríem que a la Font d’en Carròs hi ha paratges que ens són “desconeguts”. Possiblement la ruta programada per a aquest final d’estiu tan sec i feixuc siga un d’eixos llocs propers, però desconeguts. Parlem de la ruta circular de les Covatelles, a la cara nord de la serra de la Gallinera, catalogada com a PR-CV 347.


Eixirem des de la Ronda Sud, davant l’escola de Daimús, a les 8 i mitja. En arribar a la Font, ens concentrarem en l’àrea recreativa de la Plana, al costat del poliesportiu del poble.
Començarem la pujada entre bancals de tarongers que ràpidament donaran pas a sendes flanquejades de bancals de pedra i d’una vegetació que ens recorda que som a la vessant nord, a la zona d’ombria de la serra. A l’esquerra, la zona de la Refoia; a la dreta, la del Gurugú, i nosaltres ascendint pel camí dels Jugadors. A la dreta tindrem una nova visió de serres que són ben nostres: la Safor, la punta del Benicadell assenyalant el cel, la Cuta i el Bancal de la Creu. Seguirem amunt entre pins assedegats, garrofers i alguna olivera magra. 





Uns 3’5 km després arribarem al tallafocs. Girarem a l’esquerra, en direcció a la mar, i avançarem pel tallafocs uns 300 m. A l’esquerra s’obri l’assagador. El resseguirem al llarg de 2 km; el camí ric de vegetació, d’amable ombra i pla, flanquejat de marges de pedra grisa, ens du a un clar del bosquet. Serem al cim de les Covatelles, on les vistes sobre les serres interiors, sobre el Montgó i la marjal d’Oliva-Pego i la comarca ens diran si compensava l’esforç. Uns senyals indiquen que ens trobem a 358 metres sobre el nivell de la mar, que hem fet ja 5’5 km, i que fins a baix, al cementeri, a l’entrada del poble, hi ha encara 3’9 km de baixada.






Comencem a descendir serpentejant un barranc, i deixant a l’esquerra el pujolet del Catí. 1’9 km o 30 minuts després ens desviem a penes 100 metres per contemplar la Mola (una gran pedra de molí partida per la meitat i abandonada enmig de la vegetació). Reprendrem la senda que haurem deixat momentàniament i 2 km després arribarem als primers bancals de tarongers i oliveres, paral·lels a un canal d’obra. Veurem els murs del cementeri, que deixarem a l’esquerra. Al davant ja ens orientarà l’imponent campanar de la Font. Seguirem recte i pel carrer Miguel Hernández entrarem al poble. Anirem cap a l’esquerra a buscar la zona de la Plana, el final del nostre camí.




Confiem que ara la Font, i el seu terme, ens seran molt més volguts, i coneguts.