FONT DE LLORET

FONT DE LLORET

dimecres, 16 de juliol de 2014

CRÒNICA DE LA V RUTA NOCTURNA




Després del foc...
Ruta Nocturna al Bancal de la Creu
Dissabte, 12 de juliol de 2014

Dos anys; dos anys i un mes des que el fum negre, espès i excessiu, cobria de dol la comarca. Una mica més de dos anys des que les campanes  anunciaren foc a la serra de la Cuta. Dos anys després de la desolació.

Dissabte  12 de juliol ens dirigíem pels atrafegats carrers de Gandia a Llocnou de Sant Jeroni. Era la nostra V Ruta Urbana, revenja d’aquella que un mes de juliol de 2012 vam haver d’ajornar a causa del poderós i destructiu incendi que va assolar aquell formós paratge. En aparcar els cotxes al voltant de l’església del poble, comprovàrem que érem bastants els qui havíem decidit, amb el cor a la mà, trepitjar aquells camins i sendes, altre temps un tapís verd impressionant . 



Feia un sol pietós, malgrat ésser a l’estiu. Iniciàrem la marxa travessant el pont de l’autovia i, tot seguit, torcérem cap a la dreta. La suau costera que menava fins el depòsit d’aigua, no va ser cap entrebanc perquè mantinguérem un pas ferm, decidit. La marxa era distesa, mentre començàvem a albirar  des de la llunyania els primers efectes de les flames.
En arribar a la granja, la desolació es va fer palesa. Feia calor, però no a causa del sol, sinó perquè començàrem a notar la presència del foc, d’unes flames  que encara cremava els pins, els matolls... l’ànima. 



Qualsevol comparació és odiosa, diuen, però ara era inevitable. Recordàvem la pujada envers la pedrera flanquejada d’esvelts pins, altius. Ara els trobàvem derrotats, amuntegats a la vora del camí com a cossos després d’un cruent combat. Amb un nus en l’estómac, caminàvem llastimosament entre aquell impressionant camp de batalla que havia deixat al descobert les parts més íntimes de la muntanya, com aquell isolat assentament iber protegit en altres temps per la feréstega vegetació.





En arribar a la pedrera, trencàrem mà esquerra cap al Ranxo. Allí, mig desmarxat, jeia un camió que s’encarregava d’arreplegar les restes dels arbres socarrats per les infernals flames. De sobte, observàrem l’existència de nuclis de resistència, de racons on el foc no havia pogut vèncer les escomeses  dels maquis del mont. Era l’esperança de recuperar el territori perdut; era la confortació que un dia, llunyà, aquell paratge tornaria a ser allò que havia sigut. Nosaltres, potser, no ho veuríem, però ens donava coratge que els nostres descendents tornaríem a gaudir de la bellesa arravatada per les forces infernal de l’avern. 



La pujada cap al Bancal de la Creu fou reconfortant. Si bé continuàvem trobant deixalles de la contesa, al mateix temps observàrem   amb galivança petits pins que sorgien entre les cendres de la mort, reivindicant els seus drets. Fitàvem com els ancestrals garrofers rebrotaven amb noves energies refent-se de les cicatrius de la lluita.
En arribar al Bancal de la Creu, sentírem que la vida tornaria a guanyar la mort. 



Allí estant, en aquella mena de balcó que ens oferia una sumptuosa  vista a les terres de la Safor, la Marina, la Vall d’Albaida i altres tantes que aconseguírem esguardar, fórem privilegiats espectadors d’una imponent posta de sol. La lluna, que s’havia amagat tímidament, a poc a poc apareixia pel cel enfosquit il·luminant aquell preciós lloc. Era hora de sopar, era hora de descansar després d’una estranya i corprenedora ruta. 



Sota els refrescants raigs de la lluna tinguérem temps d’enraonar, temps de gaudir aquell bell espectacle  que ens oferia la natura.
Ens sentíem animats, satisfets, esperançats. Després de prendre uns dolços i un glopet de mistela, era hora d’honorar aquest lloc , era hora d’honorar tots els indrets destruïts dramàticament pels incendis forestals. 


Llegírem una selecció de textos del llibre Enllà del foc on diversos autors i autores, fent ús de la màgia i del poder de la paraula, recordaven el drama de tantes flàmules i flames gegantines que han devorat els nostres boscos: Jordi Puig, Maria Josep Escrivà, Raül Navarro, Josep Lluís Roig..., i altres que, des de perspectives diferents, ens transmetien un estimulador missatge: el verd sempre venç.




Guiats per la lluna plena i per les llanternes de tecnologia variada, iniciàrem el descens cap a Llocnou de Sant Jeroni, sabedors que aviat les pinedes, les carrasques i els garrofers; el romer, la pebrella, els espàrrecs i la murta tornaríem a cobrir la pell d’aquest descarnat paisatge. Que molt prompte tornaríem de nou a ensumar la flaire de la natura. 


dimecres, 9 de juliol de 2014

SINOPSI V RUTA NOCTURNA: EL BANCAL DE LA CREU (LLOCNOU DE SANT JERONI)




CONVOCATÒRIA OFICIAL
I
SINOPSI DE LA RUTA

V RUTA NOCTURNA
EL BANCAL DE LA CREU
( LLOCNOU DE SANT JERONI)


LOCALITAT:                Llocnou de Sant Jeroni

DATA:                         12 de juliol de 2014
LLOC DE TROBADA:     Ronda Sud ( Daimús)
HORA:                         7 de la vesprada
DIFICULTAT:                BAIXA I UN PESSIC
DESNIVELL:                 450 metres (*)
QUILÒMETRES:            9,300 (*)
TEMPS ESTIMAT:          4 hores
INFORMACIÓ:               margegros@gmail.com     

(*)  Marge Gros està incorporant les noves tecnologies al disseny de les rutes futures per tal de facilitar tota la informació possible, amb un grau de precisió màxim. Estem de prova, però ja podríem afegir a la informació adés detallada el següent: velocitat mitjana: 3,18 km/h; velocitat màxima: 5,40 km/h; elevació màxima 504 m (en peus, amb calcer o no, 1654); les calories cremades; si ens despentinem en arribar dalt; si suem molt o poc; si farà olor, o no...


SINOPSI DE LA RUTA
Parlar de la nocturna de juliol de 2014 és parlar de la Cuta, una de les rutes més emblemàtiques i més sorprenents per a aquella gent de Marge Gros que l’hivern de 2011 descobrírem aquesta serralada a tocar de casa, en el terme de Llocnou. Però és parlar del lamentable incendi que es desencadenà el juny de 2012, les restes del qual veurem el proper dissabte, i al qual Marge Gros dedicà unes paraules que portaven per títol “Foc en l’ànima”.


Amb la puntualitat germànica que ens caracteritza, eixirem de la Ronda Sud de Daimús a les set de la vesprada. Aquelles persones que ho vulguen ens poden esperar a l’església de Llocnou de Sant Jeroni. Des d’aquest punt començarà la nostra ruta pel PR-CV 400. Començarem a caminar a les 7 i mitja, travessarem el pont que passa per damunt de la CV-60 i entre bancals de pedra i tarongers anirem acostant-nos a la granja de gallines que hi ha a tocar ja de la serra. Els efectes del sinistre començaran a fer-se visibles: tristos cadàvers de fusta morta, terra remoguda, bancals assolats, color de dol i cendra... Resseguirem el barranc de la Cuta, passarem per davant de la canalització i l’aqüeducte que en altres èpoques serviren per dur les aigües generoses al poble. 






En arribar a la pedrera abandonada, prendrem la pista de l’esquerra. Començarem a pujar entre gegantins pins socarrats i alguns encara amb la fulla verda. En arribar al Ranxo, trobarem la senyalització que ens indica que hem recorregut uns 2750 metres, i que ens en queden 1946 per arribar a la nostra destinació. 


 Agafarem novament la pista de l’esquerra. A un costa, a la nostra esquerra, la serreta del Bancal de la Creu, a la dreta, la Cuta. Seguirem pujant suaument. El paisatge ens dirà que encara hi ha vida: ruscos d’abelles a l’esquerra, falagueres lluint el seu verd novell, baladre, lligabosc, bancalets sembrats de cereals per alimentar les perdius... I la font del Frare que, miraculosament, encara raja aigua. Sense adonar-nos arribarem a un creuament de camins: a la dreta ens enfilaríem cap a la Cuta; recte baixaríem a Castellonet; i a l’esquerra, cosa de 500 metres, l’última pujada per aplegar al punt final, l’alt del Bancal de la Creu




Paga la pena l’esforç: posta de sol darrere de la Serra Grossa (a la Vall d’Albaida). Als nostres peus, Llocnou i Almiserà; a la dreta Castellonet, Ròtova i Alfauir; més allà el castell de Palma, Marxuquera; i, barrant-nos la vista, el Mondúver i la Falconera, que ens deixaran veure un poc de mar.




Queda alegrar el cos amb bones menges, bons beuratges, i bona companyia. I després, quan ho considerem, desfarem camí. Ens acompanyarà en la baixada la lluna plena, algun mussol solitari i el cant dels gris.




Si voleu veure la ruta, CLIQUE ACÍ


 

dijous, 3 de juliol de 2014

AVANÇ INFORMATIU



                          V RUTA NOCTURNA


Us avancem que pròxim dissabte 12 de juliol durem a terme la  
V Ruta Nocturna, la qual tenim programada realitzar-la al BANCAL DE LA CREU,  a Llocnou de Sant Jeroni. En començar la setmana vinent publicarem la sinopsi de la ruta on indicarem, com és habitual, l'hora i lloc de concentració i les característiques de l'excursió.

Enguany aquesta ruta té un significat especial, ja que ara fa dos anys vam haver d'ajornar-la a causa del lamentable incendi que es va produir en la serra de la Cuta. Si voleu, podeu consultar en aquest bloc el comentari que vam realitzar el 16 de juny de 2012 CLICANT ACÍ.

Abans que el foc...

Serà temps de comprovar com la natura, tan sàvia, ha començat a regenerar aquest esplèndid paratge.

Prepareu de nou les motxilles, comproveu l'estat de les llanternes i disposeu-vos a gaudir novament d'una nit diferent, màgica. 
Us esperem!