PELLICER

PELLICER

dissabte, 21 de juny de 2014

CRÒNICA DE LA RUTA URBANA A LLÍRIA



L’oracle d’edeta
Ruta Urbana a Llíria
Diumenge, 15 de juny de 2014

Una inusual broma cobria les antigues termes de Mura, a l’antiga ciutat d’Edeta. Tres figures difuminades saltaven la tanca que envoltava el recinte i es dirigien cap a una persona de gènere indefinit, vestida amb una impol·luta túnica, que es trobava asseguda sobre un tamboret manllevat a un bar de la cantonada. Les tres ombres s’agenollaren davant  l’oracle i, després d’un innocent sacrifici ritual, li preguntaren per l’oratge del mes de juny. Després una interminable estona, una veu profunda i ronca  els contestà amb un monosíl·lab: 15.


A les 8,30 del matí, del diumenge 15 de juny, una legió de més de 40 margegrossers pujàvem dalt de l’autobús. Era la primera vegada que realitzàvem una excursió amb aquest mitjà de locomoció. Hem de reconèixer que ens agrada posar noms a tot allò que fem, potser en excés. Fruit d’aquesta dèria creadora, influenciats, és possible, subconscientment per la propaganda dels parcs temàtics, bategem les nostres rutes amb denominacions diverses: ruta nocturna, ruta sorpresa, ruta del Marge Gros, ruta Urbana i, ara, ... ruta amb autobús.
El viatge cap a la capital del Camp de Túria fou, més que mai, relaxat. Asseguts còmodament, contemplàvem per les finestres de l’autocar l’assortiment de paisatges que se’ns presentaven davant els nostres ulls.
A les 10, amb una puntualitat germànica, érem davant el parc de l’Arc on ens esperava el nostre guia, Vicent Escrivà i Torres, daimusser i arqueòleg municipal de Llíria.


 Després d’efusives salutacions i d’haver pres un lleuger desdejuni, iniciàrem la IV ruta Urbana trepitjant civilitzadament pels carrers de Llíria. De seguida entràrem pel que semblava els baixos d’una finca de pisos i, en traspassar el llindar, ens n’adonàrem que havíem fet un increïble viatge pel temps, a velocitat estel·lar. Es trobàvem sota un mena de cúpula que recordava el llibre de Jules Verne, Viatge al centre de la terra, davant una necròpoli romana. Inscripcions romanes, rituals d’enterrament, torres funeràries, làpides i conceptes similars naixien fluidament i sàvia de la boca del nostre excel·lent guia. Però també de política arqueològica, de  negociacions, de pactes amb les diverses institucions per fer possible la conservació del nostre patrimoni històric. 



Eixirem del mausoleu amb la melangia de recordar que a la nostra terra també havia existit una construcció semblant, ara destruïda: la torre funerària de Bebia Quieta.   



Tornàvem al present. Al carrer , ordenadament, ens dirigírem cap al santuari i les termes romanes de Mura, integrades perfectament en l’urbanisme de la ciutat. 


Amb una vehemència contundent, amb una emoció continguda, Vicent Escrivà ens parlà del santuari oracular, mentre alguns dels assistents sentien com els seus cossos s’estremien. Recuperats de la impressió, visitàrem aquella mena de balneari de propietats terapèutiques, amb les sales per als ungüents, la taverna, la sala de banys freds, la dels banys tebis... tot un luxe per a aquella època. Mentre recorríem aquell espectacular recinte, els núvols ens feien de grandiós para-sol per protegir-nos de la calor d’aquells dies que preludiaven l’estiu. Mentre, tres figures perfectament recognoscibles dibuixaven en el seu semblant un ampli somriure de forma discreta.



El següent objectiu del full de ruta eren els banys àrabs, hamman. Com el mausoleu, aquests també es trobaven submergits davall d’uns edificis.  En descendir per unes escales, sobtadament havíem deixat l’època romana i  ens endinsàvem en el món islàmic. La vista era impressionant: tres sales immenses on s’ubicaven les latrines, la sala tèbia i la sala calenta. Una edificació que, a més complia altres funcions socials, no menys importants.





 Bocabadats i    enlluernats eixirem del hamman i per carrers empinats pujàrem a la vila vella. En ella visitàrem l’antic hospital medieval, ara l’església del Bon Pastor. La senzillesa de la construcció i els espectaculars frescos gòtics, perfectament recuperats, no deixaren de commoure’ns. 



 Tot seguit, ens adreçàrem a l’antiga mesquita major de la Lyria islàmica, l’església de la Sang, temple de transició del romànic al gòtic, amb un teginat de tradició mudèjar bellament policromat que, com la resta d’edificacions que havíem visitat, no ens va deixar indiferents. En eixir, i sota la portada principal, ens van fer la nostra tradicional fotografia de grup. A continuació visitàrem l’aljub i l’inquietant fossar.






Els nostres cossos necessitaven ja reposar i refer forces, raó per la qual baixàrem fins la plaça Major, centre neuràlgic de la ciutat, on teníem previst el dinar en el restaurant Tapes i arròs. La menja fou espectacular, recreant una autèntica bacanal romana: amanides de formatge fresc, tàrtar de salmó amb alvocat i mostassa i escalivada de formatge de cabra, harmoniosament situats i degustats pels comensals, foren el preludi de la degustació d’una fideuà amb bolets, carn de porc i alls tendres, a més d’un sensacional arròs negre, tot açò adobat per uns vins espectaculars de la terra.  Les postres, digestives, posaren punt i finals a un dels dinars més complets que hem realitzat al llarg d’aquests 6 anys de rutes. 





S’estava tan bé! La conversa era animadíssima, amb temes que sols els excursionistes poden conèixer, de secrets. Un ambient d’eufòria no se sap ben bé per què, surava en l’ambient. ( O potser sí se sap?)
Amb dificultats, en aixecàrem dels seients i tornàrem al carrer on encara tinguérem temps de veure la meravellosa església parroquial de l’Assumpció, d’estil renaixentista, la Casa de la Vila i, per cloure, el Forn. La  vesprada es feia curta, i anàvem pels carrers com si fos festa major, acompanyats de les reconegudes bandes de música de Llíria. 



A les 5,45 de la vesprada pujàvem de nou a l’autobús. Malgrat el que es podia pensar, durant el trajecte de tornada a casa continuàrem amb el festeig, amb mítings improvisats de futur incert,  d’eslògans diversos i  d’un clamorós oe, oe, oe, oe,oe, oe...que un jove acompanyat ens va recordar. 


En arribar a Daimús vam baixar seriosament de l’autocar. Com suposadament toca.


L’Associació Cultural Marge Gros vol donar les gràcies a Vicent Escrivà i Torres per haver-nos acompanyat i haver-nos obert de bat a bat les portes de Llíria. Mercès per la ruta tan extraordinària que ens ha preparat i per les sensacionals informacions i explicacions. Molt agraïts.

dilluns, 2 de juny de 2014

SINOPSI RUTA A LLÍRIA



V RUTA URBANA: LLÍRIA

Data:                    15 de juny de 2014.
Lloc de trobada: Ronda Sud (Daimús)
Hora:                    8,30 del matí
Localitat:              Llíria.
Temps estimat:   Tot el matí.
Dificultat:              Fàcil i espectacular
Reserva autobús i dinar: margegros@gmail.com    fins dissabte  7 de juny i per rigorós ordre de confirmació.

SINOPSI

En aquesta V edició de les Rutes Urbanes comptem amb un guia excepcional: Vicent Escrivà i Torres. Vicent Escrivà  és natural de Daimús i arqueòleg municipal de Llíria, a més de  Director del Museu Arqueològic d’aquella ciutat del Camp del Túria. Cap persona com ell coneix els diferents indrets que gaudirem en aquesta extraordinària ruta, perquè Llíria, l'antiga Edeta, serà la destinació d'aquesta nova edició de les rutes urbanes de Marge Gros. 
Així mateix, serà la primera ocasió que deixem aparcats els cotxes a casa i agafem l’autobús. 

Una vegada a Llíria el full de ruta serà el següent:

A les 10 hores visita als monuments funeraris romans del carrer Sant Vicent, un dels conjunts més importants de l'antiga província romana d'Hispània, datats dels segles I-II DC que formaven part de l'antiga necròpoli d’Edeta. 

A les 11 hores visita als banys àrabs (hamman) construïts durant el segle XII fora del recinte emmurallat, edifici que complia funció social, higiènica i religiosa per a la societat musulmana.


Sobre les 12 hores pujarem a la “vila vella” i visitarem l'església del Bon Pastor, construïda com a hospital medieval en el segle XIV i que conserva una de les millors pintures al fresc del gòtic valencià, i l'església de Santa María o de la Sang, construïda en segles XIII-XIV sobre l'antiga mesquita major, de la qual encara es conserven alguns vestigis.


A continuació realitzarem una visita al Museu Arqueològic de Llíria on s'exposen les col·leccions que representen una mostra significativa de les cultures amb major presència en la ciutat, centrant-se fonamentalment en època ibèrica, romana i medieval.


Sobre les 14 hores baixarem cap a la Plaça Major on van ser construïts alguns dels edificis renaixentistes i barrocs més representatius de la ciutat: l'actual ajuntament de la ciutat, també conegut com “Ca la vila” i l'església parroquial de l'Assumpció. 


En aquesta mateixa Plaça major és on s'ha previst el menjar, en un restaurant de garanties, amb bons arrossos i una  qualitat contrastada. Bon profit!