PELLICER

PELLICER

dijous, 26 de setembre de 2013

PLÀSTICA I ECOLÒGICA CARRÍCOLA



UN MATÍ A CARRÍCOLA
CRÒNICA DE LA RUTA
Diumenge 22 de setembre de 2013

Era el dia en el qual l’estiu donava el testimoni a la tardor. Era diumenge. Les 8,30 del matí semblava l’hora adequada per trobar-nos a la Cooperativa de Gandia i iniciar la marxa cap a Carrícola, a la bella comarca de la Vall d’Albaida, on celebraríem aquest esdeveniment.


Fins arribar a Carrícola, el trànsit per la carretera va ser molt fluid, però en entrar al poble vam observar molta activitat: se celebrava l’Aplec Ecologista del País Valencià. Una vegada més constatàrem que les coincidències no existeixen.



Amb un aire de festa verd, començàrem la marxa cap al barranc del Castell. El cel es trobava emboirat, fet que li donava una certa aureola màgica a la ruta. Prompte començarem a pujar el calvari, curt, blanc, formós, impol·lut, fins arribar on U és. I allí érem contemplant una pedra vencent la gravetat      ( amb un poc de truc, és cert.). 




La pujada envers la torre de Carrícola tenia poc desnivell, però constant. Un inquietant ull vigilava la nostra marxa, mentre que els nostres quedaven sorpresos davant les originals i magnífiques escultures que , en el lloc menys esperat,  sorgien com si foren obra d’un encanteri. 




 Les aturades es feren obligades per gaudir de tanta bellesa, moment que era aprofitat també per fer un dissimulat descans. La fusió entre art i natura era perfecta. Pausadament, però, anàvem ascendint fins la torre.






 L’últim tram es va fer una mica feixuc, tanmateix l’allau de prodigis  que contemplàvem ens atordia constantment. Si Ramon Llull haguera viscut, de segur que haguera escrit una nova versió del seu Llibre de meravelles.

En arribar a la reconstruïda torre, contemplàrem, ara amb el triomf del sol, un paisatge lluminós, amb tots els pobles de la vall blanca custodiats pel Benicadell. 




Després d’una breu explicació sobre aquesta torre de guaita, arribàrem a una pista forestal. El camí era planer, cosa que aprofitàrem per arribar, en un tres i no res, a un revolt on esmorzàrem i descansarem.








 El gotet de mistela i la imprescindible fotografia de tota la colla, foren el preludi de la baixada cap al poble, ara per una bufona senda on, de nou, reapareixien màgiques figures en els indrets més impensats. 






Des de Carrícola estant, emprenguérem la ruta dels camins de l’aigua. Entre bancals abandonats i altres on se segueix una agricultura biològica, anàrem a la recerca del barranc de l’Arcada, on un immens arc vigilat per una prehistòrica libèl·lula, ens va recordar l’ancestral aprofitament de l’aigua que s’ha fet sempre en les nostres terres. 







Aprofitament i reciclatge. Cabres, ceps fent volantins , perdius estavellades a les roques, peixos immortals fets de ferro, fantasia en estat pur. Un autèntic parc temàtic natural, ecològic, respectuós amb el medi ambient, tan allunyat d’altres tan inconsiderats, forassenyats, que s’han construït en la nostra terra, on , fins i tot, vam haver de superar proves d’un elevat grau de dificultat.






El sol ja calfava, però bufava un vent fresc, gratificant,  que ens va conduir de nou fins a Carrícola, on continuava la festa de color verd. Amb un munt d’emocions i sensacions, haguérem de marxar amb la certesa que un altre dia tornaríem de nou a gaudir d’aquesta esplèndida meravella: Carri-cola, la “xispa” de la vall, l’espurna que ens va encendre el cor, l’esperança d’un futur millor per als nostres pobles.


dimarts, 24 de setembre de 2013

Torna Benimataix



ACTIVITATS DEL MES DE SETEMBRE

- Dissabte 28 de setembre.
 Reunió de socis a les 8 de la vesprada al Teleclub

- Diumenge 29 de setembre.

Excursió a peu l'Atzúbia - l'Asmeita.
           Lloc de trobaba: Cantó la Font.
           Hora: 8,30 del matí

dimarts, 10 de setembre de 2013

CARRI-COLA, LA "XISPA" DE LA VALL

EL BARRANC DEL CASTELL I ELS CAMINS DE L’AIGUA

CARRÍCOLA (LA VALL D’ALBAIDA)
Data:                      22  de setembre 2013
Lloc de trobada:   Cooperativa de Gandia
Hora:                      8,30 del matí
Localitat:               Carrícola
Quilòmetres:         6
Temps estimat:     4-4,30
Desnivell:              170 m
Dificultat:              Baixa, però alta en emoció.
Reserva dinar:      margegros@gmail.com    fins  divendres
                                13 de setembre.

SINOPSI

Els ibers el batejaren com a Karri (la roca), els romans afegiren el diminutiu -cula, i els àrabs, i després els cristians, ho tingueren fàcil, Carrícola. El petit poble ens dóna la benvinguda amb un cartell molt suggeridor, que recorda un refresc de cola molt americà. Sobre un fondo roig, i amb lletres blanques diu Carri-Cola. La “xispa” de la Vall.



Una vegada els cotxes alineats en l’aparcament públic que hi ha a l’eixida del poble, en la carretera que mena a Otos, ens reunim a la petita i encisadora plaça de l’ajuntament. Ja ens guaiten des d’una teulada dos gats negres (no n’eren quatre?). Els caragols daurats de la font mostren orgullosos les banyes i ens brinden dos camins: el passeig pel barranc del castell i els camins de l’aigua.



Com que a primera hora el sol encara no és conscient de la seua força, ens decidim pel passeig pel barranc del castell. És un passeig d’uns 3200 m, i un desnivell de 170m. Obriu bé tots els sentits, especialment la vista, no siga que us perdeu algun detall. Hi ha el calvari blanc a l’eixida, i com tot bon calvari, ben empinat. Guaitant-nos hi ha un mussol solitari. Passem pel costat d’una vinya, i el barranc amb el castell orgullós posant-se de puntetes per tocar el cel. Que no us torbe. Hi ha pedres que desafien la gravetat, suspeses en l’aire, i al seu costat un grafit arrapat a la pedra que ens diu “U és”. Què voldrà dir? Al costat, un formiguer petri. I un ull que ens vigila no trenquem l’harmonia de la pujada, o tirem la pila de llibres amb el nom de tots els pobles de la Vall d’Albaida. I la misteriosa dama verda (amb el pintoresc nom de la Tia Figa) que no vol ser vista per l’aranya del costat.



Arribem a la font dels Unflats (on veurem molts rostres humans que tingueren com a motle autèntiques cares de veïns del poble). La màgica ruta està ben marcada. Ja tenim al davant el castell. Hi arribem després de vora un quilòmetre d’ascensió. Som a 420 metres sobre el nivell de la mar. Si la broma del matí s’ha dissipat tenim la Vall d’Albaida als nostres peus: el pantà de Bellús, el Benicadell, la serra Grossa... i tots els pobles de la vall blanca.


Pujarem un poc més fins arribar a una pista forestal. Seguim la pista cap a llevant, cap a Otos, i a uns 400 metres uns xops titànics en anuncien la refrescant font del Melero (506 m.s.n.m.). Uns 600 metres més avant prenem un camí entre pins que s’obri a l’esquerra. Comencem a baixar. 



Obriu els ulls; hi ha el drac al costat del camí, perfectament camuflat; i les pedres que s’han reunit religiosament amb voluntat d’ermita; els petits gripaus; i les pedres que no van voler tenir color de pedra, que en volien de més bonics, alegres i variats. Uns 15 minuts més tard o 900 metres després, enllacem amb la senda per tornar al poble, on ens estan esperant els gats, els caragols de la font del Fardatxo i els gripaus per preguntar-nos si ens ha agradat. I si és així, ens proposen ara la ruta dels camins de l’aigua, autèntic llegat hidràulic de l’època musulmana.



La ruta dels camins de l’aigua té un recorregut circular aproximadament d’una hora, uns 2400 m. Passem per davant l’església, la casa rural i en arribar al llavador d’aigua clara veurem dos gats negres més (són els mateixos que hem deixat adés? No n’eren quatre?). Girem a l’esquerra a buscar la font del carrer de Baix on un altre gat negre vol jugar amb una bola de pedra.


Eixim del poble, sempre recte, entre bancals mig abandonats, a buscar l’Arcada del Barranc de l’Arca: assuts; arcs de pedra que donen la mà a l’aigua per passar-la a l’altre del barranc; parotets voladors eixits del Juràssic; llibres oberts que ens proposen la lectura; escalons que voldrien rajar aigua; grans esferes fetes de ceps secs; peixos de ferro que boten de la bassa; xiprers metàl·lics; perdius dibuixades a la roca; estructures de canya que voldrien ser arcs de ponts... i tal volta els burrets passejant-se entre l’Arcada del Barranc d’Alt i la del Barranc del Gatell.



Voleu més fantasia? Si és que sí, veniu a Carri-Cola, la “xispa” de la Vall.