CONVOCATÒRIA
OFICIAL
CIRCULAR L'ATZÚBIA-PEGO-L'ATZÚBIA
PEL MISERÀ I LA COMA
(L'ATZÚBIA)
LOCALITAT: L'ATZÚBIA
DATA: 10 de març de 2013
DATA: 10 de març de 2013
LLOC DE TROBADA: Ronda Sud de
Daimús
HORA: 8 del matí
DIFICULTAT: MITJANA
DESNIVELL: 400 metres
QUILÒMETRES: 12
QUILÒMETRES: 12
TEMPS ESTIMAT: 4-4,30 hores
dimecres 6 de març.
SINOPSI DE LA RUTA
Ens
trobarem a les 8 del matí a la Ronda Sud de
Daimús per dirigir-nos cap a l’Atzúbia. En arribar-hi ens agruparem a la plaça
del poble, carrer del Pont (popularment el Cantó la Font), enfront de l’Ajuntament.
Passarem pel carrer Principal, deixarem a la nostra esquena l’imponent campanar
de l’església, dedicada a sant Vicent Ferrer, i podrem contemplar algun exemple
de l’arquitectura popular, com el color blau amb què durant molt de temps es
pintaven els llindars de les portes i finestres. Arribem a un creuament: a mà
dreta hi ha l’antic camí de Cocentaina, i a l’esquerra el camí de les Forques, el qual seguirem durant uns 15
minuts per una pista flanquejada d’horta i sempre tenint com a referència el
Gelibre al davant. Hi veurem el senyal que indica cap al castell de Gallinera,
o Benirrama (PRCV 58) i Asmeites (SL), prendrem aquest camí. Caminem uns 10
minuts entre bancals de tarongers fins que veiem el senyal que indica, novament
a l’esquerra, l’ascens per la senda de l’Asmeita, senda que no té res que envejar
a la famosa “Catedral del Senderisme”, en el barranc de l’Infern: escalons de
pedra desgastada pel pas del temps i del bestiar ens faciliten la pujada, entre
oliveres, garrofers, pins i matollar. 
Després d’haver ascendir suaument per la senda empedrada i per l’obaga
al camí de l’Ombria. Haurem tardat uns 40 minuts. Si girem la vista, tenim a la
nostra esquena el castell de Forna. Agafem el camí a l’esquerra i en uns 10
minuts ja ens trobem en el pla de la partida de l’Asmeita. Tot seguit agafarem
el camí que trobem a mà dreta i que, ràpidament, es transforma en un sender
costerut que, en uns 20 minuts, ens porta quasi al final de la camí que puja de
l’Atzúbia al Miserà. Ara sols cal seguir-lo i, en un tres i no res, ens
trobarem dalt de l’altiplà. 
Seguirem la carretereta, ara tota plana, fins un
creuament de camins. Deixem a mà dreta el que mena a les valls d’Alcalà i Ebo,
i prenem el de l’esquerra, cap a Pego. Ara ens trobem en una zona on alternen
les zones de cultiu i la muntanya, amb alguna caseta dispersa.
La vista és
increïble. Anem baixant fins que passem pel Camp de Tir de Pego, zona on
esmorzarem. Després d’haver descansat, continuarem descendint fins que, en un
revolt, observarem un senyal que indica camí de la Coma. L’agafem i, abans d’arribar
a un lloc que hi ha ruscos, trenquem a l’esquerra. Ara el camí es transforma en
sender.
Entre matolls, pins i altra vegetació típicament mediterrània, anem
descendint mentre els nostres ulls agraeixen el paisatge. Aviat arribem a un
camí que seguirem a mà dreta i ens portarà al Calvari de Pego. El prenem i,
abans d’entrar dins del poble, continuem per un altre vial que ens portarà al
barranc de l’Horta, darrere del camp de futbol del Pujol. Passem el pont i ens
trobem amb l’antic camí vell de l’Atzúbia, altrament dit de la Salamona. Ara el
tarongerar és el protagonista. Travessem velles partides com les Mitjanes,
l’Atzaïla, la Salamona, el Massil i l’Alter. Durant el trajecte observarem les
possibles restes d’una antiga calçada. De seguida arribem, després d’una
pronunciada però breu baixada, a l’Algepsar. Ens trobem en el barranc de Miquel, dit mès endavant de Mostalla). Ja som a l’entrada
de l’Atzúbia, cosa que farem per la font de Llavar.
Després de l'ardu viatge, un excepcional putxero de polp ens ajudarà a refer l'esfoç i comentar detingudament els detalls de la ruta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada