L’ALT
DELS SERRELLARS: UNA RUTA A LES PALPENTES
Diumenge 15 de
desembre de 2013
És un fet
inusual que ajornem una excursió, però de vegades les circumstàncies fan que
allò que mai ha ocorregut s’esdevinga no un cop, sinó dos. I això és el que va
succeir en la ruta a l’alt dels Serrallars. Després d’haver sigut ajornada la
caminada en dues ocasions, diumenge 15 de desembre a les 7,50 del matí es
trobaven a la Ronda Sud de Daimús, quasi a les fosques.
Així
mateix, és molt desacostumat que els organitzadors estiguen malats o altres quefers, tanmateix això va succeir
igualment. En definitiva, sols va sobreviure un d’ells, amb l’agreujant que
sols coneixia la ruta virtualment, però allò no anava a ser cap obstacle. La
ruta, un híbrid entre una excursió ordinària i la ruta sorpresa, s’havia
convertit de cop i volta en una ruta a les palpentes.
Amb les
primeres llums del dia es van encaminar cap a Gata de Gorgos i aparcaren prop
de l’entrada del poble. Una vegada agrupats, caminaren pels carrers de la
població envers l’església. En arribar-hi tocaren les campanes i arreplegaren
un grup d’excursionistes que els hi esperaven. Tot seguit emprengueren el
recorregut pel passeig del parc del Raval, a la riba del riu Gorgos. Mentre
caminaven per la vora del descarnat llit del riu notaren fred, però aviat el
sol els va rebre amorosidament i els va prometre que els acompanyaria durant la
ruta. Tot un detall!
De moment l’improvisat guia no tenia cap dificultat per
seguir el camí programat. Passaren per les penyes Roges, abans d’aplegar a un
caminal que menava al llit del riu. Moment crític, sàviament resolt per la
informació diferida, i per moments telepàtica, que havia rebut i rebia per part
de l’explorador indisposat.
Un assegador perfectament delimitat per marges de
pedra aciençadament disposats per mans
sàvies, categòricament instruïdes en aquesta art ancestral, els indicava
nítidament el rumb a seguir.
Aviat arribaren a una carretera, estreta i bufona,
flanquejada per una apoteòsica vegetació. La rosada havia deixat el paisatge
ben mullat i les pedres dels marges semblaven que estigueren plorant: era
magnífic, era bell.
Molt prompte aplegaren a la casa dels Xaparrundos, antic mas del segle XIX on es feia la pansa.
Mig enderrocat, conservava altivament la seua magnificència. Al costat, un aljub
encara es mantenia dempeus, resistint el pas del temps i les malifetes dels
humans.
Molt a prop es trobava la font islàmica de la Mata, als peus d’un centenari llentiscle. Les
piques, plenes d’aigua, completaven l’escena d’aquest singular paratge:
semblava que el temps s’havia aturat.
Havien de continuar, però, cap a l’objectiu final. Ara es dirigiren per
una senda espectacularment sublim, amb una esclatant vegetació que sobreixia
amb els rajos del sol. El conductor de la ruta dubtà. La cobertura telepàtica i
diferida amb l’ànima de l’excursió feia fallida. Foren moments de tensió,
feliçment dissipats en observar la casa de Canela.
Sota les seues parets, i a
la vora d’una vella mola de fer oli, esmorzaren i prengueren un gotet de mistela.
Els pastissos de nadal, tan típics en la darrera excursió de l’any, no s’havien
acabat de coure, però des de la malmesa organització es va informar que serien
sobradament recompensats en la ruta d’abril: gratificats amb mones i altres
llepolies pasqüeres.
Quedava l’objectiu final: l’ascensió a l’alt dels Serrellars. Aquesta
carena no era elevada, però calia fer 800 metres d’un senderol
fortament empinat. Els qui tingueren ànims per afrontar l’últim repte iniciaren
l’ascensió calmadament, però amb pas ferm.
Prompte arribaren al vèrtex geodèsic
i se n’adonaren que l’esforç havia pagat la pena. Davant seu apareixia,
majestuosament, el golf de València, el Mondúver, Segària, Bèrnia; el penyal
d’Ifac, el Puigcampana... Inclús alguns, malgrat que hi havia una tènue boirina
abraçant la mar, deien que havien vist les cales d’Eivissa.
Amb
l’objectiu acomplert, iniciaren la tornada envers Gata gaudint del paisatge i
conversant animadament, fins l’extrem que alguns decidiren fer un recorregut
més llarg per gaudir més del panorama que tenien davant els ulls.
Malgrat
totes les dificultats i problemes d’última hora, la ruta a les palpentes a l’alt
dels Serrellars va acabar plàcidament. I els organitzadors van poder descansar,
uns des del tàlem de sa casa, altres assaborint un plat d’arròs a banda.
.jpg)
.JPG)
