PELLICER

PELLICER

dimecres, 28 de novembre de 2012

UNA FESTA DE COLORS



EL PASSET DE BENIRRAMA
UNA CRÒNICA ACOLORIDA
Diumenge 25 de novembre de 2012

La natura es va engalanar amb un vestit multicolor per rebre els excursionistes de Marge Gros en la seua ruta pel Passet de Benirrama. Abans, però, pacíficament havien ocupat el petit llogaret de la Vall de Gallinera. 

Concentrats davant les antigues escoles del poble, Vicent Morera i Juanjo Ortolà , experts coneixedors de la contrada, els van explicar els  tresors naturals  que acull l’ombria de Benirrama: la variada i diversa gamma d’espècies vegetals, així com les característiques de l’orografia d’aquesta porta d’entrada per llevant d’aquest autèntic paradís que és la Vall de Gallinera. 

La marxa es va iniciar amb moltes expectatives que, a mesura que ascendien per l’antic camí que conduïa a la Vall d’Ebo, van anar superant-se amb escreix.
El viarany estava mullat per la rosada i per les darreres pluges, tanmateix oferia un aspecte certament màgic, propi d’un conte de fades. La flora s’assemblava a una mena de tapís oriental. Malgrat que l’ascensió cap a l’altiplà presentava una ineludible  dificultat, aquesta era minvada per l’espectacular vista que començava a albirar-se.




En arribar al Passet de Benirrama, la feréstega vegetació donava pas a un paisatge dolç, més humanitzat, però no menys preciós. Pins i esteperes amagaven els preuats esclata-sangs que un grup de boletaires pretenien empresonar. Però la comitiva preferia seguir endavant, festejant amb un paisatge idíl·lic. Aviat arribarem a la bassa de Benirrama, preciós estanyol que les generoses pluges havien deixat quasi a vessar. Esmorzaren i reteren homenatge a Joan Pellicer, qui tant estimava aquest lloc. Els guies els parlaren d’aquesta meravella de la natura, d’aquesta dolina sàviament aprofitada per l’abeuratge del bestiar de la zona.




Després, iniciaren la tornada pel camí del Cobrador. Descendiren tocant les parets de la talaia del Gelibre. La vista de les Valls de Gallinera i Pego era extraordinària, malgrat els núvols baixos que impedien copsar altres terres més llunyanes. Als seus peus van veure el castell de Gallinera, que semblava una joguina d’uns reis avançats. 


 
Trepitjant una senda bastant esgarrada, arribaren als peus de la fortalesa, on Vicent Morera i Juanjo Ortolà els explicaren la seua història. Perplexos per la seua solidesa, però també pel fet de ser un Bé d’Interés Cultural inaccessible, a causa de ser una propietat privada. Com es pot vedar el gaudi a allò que és patrimoni d’un poble? La pregunta va quedar sense resposta, malgrat que tots la intuïen. I van prosseguir, ara per una camí forestal ampli que els va conduir fins el despoblat de Benimarsoc, uns dels darrers llogarets de la Vall que quedaren deshabitats a les darreries del segle XIX.


 Les seues parets  restaven amagades i  protegides per la vegetació, i entengueren  que  l’ànima dels seus antics habitants volien continuar  preservant la seua intimitat.
Des de Benimarsoc, seguint l’antic camí reial, arribaren a Benirrama, entre oliveres que mostraven orgulloses els seus fruits.
La ruta havia acabat, però el record impactant d’aquesta inoblidable ruta  se l’emportaren a casa, guardat en imatges digitals, o en el magatzem de la seua  memòria.

Així acabava la ruta, així finalitzava, sobtadament, el IV Novembre Cultural. Encara eren presents les imatges i les esplèndides paraules que divendres 23 els havia dedicat Vicent Mahiques en la seua conferència sobre el món de la genealogia. 



L’altra actuació prevista, la del Cantar de la Burrera, quedaria ajornada fins a nova ordre, i aquesta seria al mes de gener. Volien encetar l’any amb burrera, que no és més que una forma divertida de veure la realitat, perquè de vegades aquesta realitat fa ganes de plorar.

dimarts, 20 de novembre de 2012

GENEALOGIA



23 DE NOVEMBRE,  A LES 8 DE  LA VESPRADA, EN LA CASA DE LA   CULTURA   DE DAIMÚS

CONFERÈNCIA 

EL MÓN DE LA GENEALOGIA, a càrrec de VICENT MAHIQUES ROIG, historiador i  membre de la Societat Valenciana de Genealogia i Heràldica.




La genealogia és l’estudi i seguiment de l’ascendència i descendència d’una persona o família. També s’anomena així el document que registra dit estudi, generalment expressat com arbre genealògic, essent una de les ciències auxiliars de la Història.
La conferència de Vicent Mahiques consistirà en una introducció a la manera de rescatar la memòria del nostres avantpassats, la confecció d'arbres genealògics i la reconstrucció de la història familiar, fent un repàs de les fonts amb les quals podem comptar. Tot contextualitzat en l'entorn de la Safor.

Historiador i membre de la Societat Valenciana de Genealogia i Heràldica, Vicent Mahiques és un autèntic expert en aquesta matèria, però sense oblidar la seua faceta d’investigador. Així és autor de obres com Entre senyors, frares i bandolers. Notícia de l’antic terme general del castell de Palma en el segle XVII,  o Crònica de la resurrecció i mort de Vicent Benavent, entre altres treballs i col·laboracions que ha realitzat.

 Amb aquesta conferència, continuarem la sèrie d’actes programats dins del IV Novembre Cultural que vam començar passat divendres 9 de novembre amb la projecció del documental Els valencians de Mallorca. L’herència balear al sud valencià, i va continuar passat divendres 16, amb la conferència Repobladors i immigrants balears a la Safor  al segle XVII, a càrrec d’Antoni Mas i Forners, professor d’Història Medieval de la Universitat de les Illes Balears, Joan-Lluís Monjo, filòleg i investigador , i Josep Mas, investigador, acte del qual us mostrem algunes imatges.


dissabte, 17 de novembre de 2012

EL PASSET DE BENIRRAMA



CONVOCATÒRIA OFICIAL RUTA 
EL PASSET DE BENIRRMA
(LA VALL DE GALLINERA)


LOCALITAT:                Benirrama.
DATA:                         25 de novembre de 2012.
LLOC DE TROBADA:     Ronda Sud de Daimús.
HORA:                         8 del matí.
DIFICULTAT:                MITJANA.
DESNIVELL:                 300 metres.
QUILÒMETRES:            9
TEMPS ESTIMAT:          4 hores.
RESERVA DINAR:          margegros@gmail.com  fins   
                                        dimecres 21 de novembre.



SINOPSI DE LA RUTA



CARTELL CONVOCATÒRIA OFICIAL
La ruta que us proposem està perfectament explicada en el llibre La Vall de Gallinera. Per camins de moriscos i mallorquins, esplèndida obra de Vicent Morera i Juanjo Ortolà, a partir de la qual hem elaborat aquesta sinopsi, i que, a més a més, tindrem l’honor que siguen els nostres guies
Eixirem de Benirrama a les esquenes de les antigues escoles, on agafarem un camí que es troba a mà dreta. Molt aviat, 150 metres, trobarem una senda que planeja entre bancals i comença a ascendir per un petit bosc de carrasques. Després de recórrer uns 200 metres tornarem a un camí ample que seguirem altres 200 metres més, fins trobar una senda a mà dreta. No hi ha pèrdua, ja que simplement hem de seguir les marques que el grup de muntanya Botamarges ha marcat recentment. Ara la senda, preciosa, s’enfila fent ziga-zagues constants, on són omnipresents escalons de pedra margenada que li donen un encant especial i una ressemblança a la ruta dels escalons de la Vall de Laguar. Durant uns 800 metres gaudim d’un trajecte encisador, una mena de bosc encantat, fins que arribem al Passet de Benirrama. Ara estem en un altiplà, nítid i plàcid, i agafem la senda que s’obri a la dreta fins passar pel costat del corral d’en Gosp, topònim de clar origen mallorquí. De seguida arribem a una pista forestal asfaltada, on nosaltres trencarem a la dreta. Ara la pista davalla suament envers el pla de Corralets fins que trobem un senyal que indica Terme de Vall d’Ebo. Trobarem un revolt on s’observa una caseta. Per la vora esquerre caminarem fins ser a la Bassa de Benirrama. De segur que amb les darreres pluges deu estar espectacular. Allí estant, contemplarem la placa dedicada al malaurat Joan Pellicer. Potser decidim esmorzar.
Una vegada contemplat aquest encisador indret, retornarem pel mateix camí forestal, en direcció al Gelibre, Xillibre o Miserà, diferents denominacions que rep aquesta enorme talaia que precedeix les valls de Pego i Gallinera. Seran uns 500 metres de lleugera pujada fins arribar a un desviament a mà esquerra que devalla fins el castell de Gallinera. Ací les vistes són impressionants, tenint als nostres peus el castell, i a la nostra dreta la vessant del Gelibre. En el descens, cal anar en compte amb el camí, malmès per les pluges. I en un tres i no res ens trobarem al costat de la mateixa fortalesa. Ara simplement cal seguir el camí en direcció a Benirrama, a la qual arribarem després de travessar pel despoblat de Benimarsoc.
La ruta ha finit. Cadascú prendrà rumbs diferents: uns cap a casa i altres,en canvi,  ens quedarem a dinar a l’Atzúbia un espectacular putxero de polp.
Bona ruta i bon profit.

dimarts, 13 de novembre de 2012

REPOBLADORS BALEARS I IMMIGRANTS A LA SAFOR EN EL SEGLE XVII



16 DE NOVEMBRE,  A LES 8 DE  LA VESPRADA, EN LA CASA DE LA   CULTURA   DE DAIMÚS

CONFERÈNCIA 

REPOBLADORS I IMMIGRANTS BALEARS A LA SAFOR  AL SEGLE XVII, a càrrec d’ANTONI MAS I FORNERS, professor d’Història Medieval de la Universitat de les Illes Balears, JOSEP-LLUÍS MONJO, filòleg i investigador , i JOSEP MAS, investigador.



Des de finals de la dècada dels any 70 del segle passat, Josep Costa i Mas va redescobrir la importància del component balear en el repoblament de les terres que van quedar buides després del foragitament morisc de 1609. A partir d’aquest estudi centrat en el   Marquesat de Dénia,  molts investigadors l’han continuat, tenint quasi sempre com a referent la Marina. Gràcies als treballs d’Antoni Mas i Forners, de Josep-Lluís Monjo i de Josep Mas, aquest estudi l’han ampliat més enllà d’aquestes terres, destacant també la importància del repoblament balear en altres comarques com el Comtat i la Safor. Front al tòpic que la Safor fou una àrea perifèrica dins d’aquest procés de repoblació, els nostres conferenciants mantenen que va formar part d’ell des del primer moment.
En la conferència de pròxim divendres, Antoni Mas i Forners ens parlarà de la situació demogràfic i econòmica de les Illes Balears i els prolegòmens de la repoblació.
Per la seua banda, Josep Mas, analitzarà el repoblament balear de la Safor, dins del qual destaquen, entre altres, el de Miramar, Guardamar de la Safor, Xeresa i Daimús, per citar-ne alguns.
Finalment, Josep-Lluís Monjo estudiarà el cas de Daimús, possiblement el poble amb un component més important de colons balears durant el segle XVII.

Amb aquesta conferència, continuarem la sèrie d’actes programats dins del IV Novembre Cultural que vam començar passat divendres 9 de novembre amb la projecció del documental Els valencians de Mallorca. L’herència balear al sud valencià, acte del qual us mostrem algunes imatges.



dimecres, 7 de novembre de 2012

IV NOVEMBRE CULTURAL A DAIMÚS



IV NOVEMBRE CULTURAL A DAIMÚS

 Un any més, i ja en van quatre, MARGE GROS inicia una nova aventura, una aventura basada en l'esforç compartit de tots els seus membres, així com de les entitats i empreses que hi participen. Enguany l'eix central gira al voltant del 400 aniversari de la Carta de Poblament de Daimús, encara que nosaltres ens hem centrat  en allò que va passar després: el repoblament. Com a fi de festa, hem preparat una garlanda final, un autèntic divertimento, el que ens oferirà el grup escènic de Burrera Comprimida. Vet aquí la programació que hem preparat, amb l'esperança de la vostra presència en aquestes jornades culturals.


DIA 9 DE NOVEMBRE, divendres: presentació del IV Novembre Cultural i projecció del vídeo ELS VALENCIANS DE MALLORCA



DIA 16 DE NOVEMBRE, divendres, conferència  REPOBLADORS I IMMIGRANTS BALEARS A LA SAFOR  AL SEGLE XVII , a càrrec d’ANTONI MAS I FORNERS,professor associat de la Universitat de les Illes Balears, JOSEP-LLUÍS MONJO, filòleg,  i JOSEP MAS, investigador

DIA 23 DE NOVEMBRE, divendres, EL MÓN DE LA GENEALOGIA, a càrrec  de VICENT MAHIQUES, historiador i membre de la Societat Valenciana de Genealogia i Heràldica.

DIA 25 DE NOVEMBRE, diumenge, excursió a la Vall de Gallinera: EL PASSET DE BENIRRAMA.

Tots els actes anteriors se celebraran a la Casa de la Cultura de Daimús a les 8 de la vesprada.
  
DIA 5 DESEMBRE?, dimecres, EL CANTAR DE LA BURRERA EN CONCERT, amb el grup escènic de BURRERA COMPRIMIDA.

Veu de la nit: SALVADOR BOLUFER.
Piano galàctic: ENRIC MURILLO
Guitarra solejada: CRISTINA MARTÍ.
Home de Blanc: CÈSAR MONZONÍS
    
Aquest acte se celebrarà a la Casa de la Cultura de Daimús a les 10 de la nit.

diumenge, 4 de novembre de 2012

NO, NO VOLEM FER-VOS MIROIES, PERÒ...




EL PASSET DE BENIRRAMA

No volíem deixar passar un dia més. Era una necessitat peremptòria fer pública aquest esclat de sensacions que portàvem en la motxilla després d’haver realitzat la ruta del Passet de Benirrama. I no era per fer-vos miroies, no. Era com aquell explorador que ha fet un descobriment sensacional i vol que tothom el conega.
Imitant els joglars,  què us direm? Que la ruta del Passet de Benirrama és esplèndida, sensacional, corprenedora, emocionant; meravellosa, prodigiosa, impensable... 

De bell antuvi ens sorprèn. De cop i volta entrem  en una mena de bosc encantat on cirerers, ametlers, oliveres i garrofers deixen pas ràpidament a carrasques i a una variadíssima gamma de plantes i arbusts. La ressemblança amb la senda del la Vall de Laguar és fa evident. Uns escalons de pedra seca, mullats per la humitat de l’ombria, dibuixen un camí serpentejant  que ens corprèn contínuament.  
 Però quan arribem dalt l’altiplà, al corral d’en Gosp, què us direm? Una planura on regna el silenci, el qual sols es veu alterat pel moviment dels pins que ballen al compàs del vent. Malgrat que existeixen pistes forestals, la sensació de placidesa és omnipresent. Envoltats de pins, i vigilats per algun buscador d’esclata-sangs, arribem a la bassa de Benirrama,  curiosament en terme de la Vall d’ Ebo.


 Aquest estanyol és un autèntic santuari, un petit reflex de la bellesa del pla dels Corralets. I en descobrir  la placa que recorda el  malaurat Joan Pellicer, l’emoció ens captura .  


Desprès retornem en direcció al Gelibre, tòtem que precedeix la contrada, per prendre el caminoi que descendeix cap al castell de Gallinera. Les vistes són espectaculars. El Benicadell, el Montgó, el Mondúver, la Cuta; la Creu de Mostalla, el Penyagolosa, la mar Mediterrània, les valls de Pego i Gallinera; Segàrria, Eivissa... tot davant els nostres ulls. Pessic de felicitat. 
 El descens no és menys impressionant, sempre a l’ombra del Gelibre. Aviat som als peus del castell de Gallinera i retornem cap al poble envoltats d’arbres mil·lenaris, de milers de gotes de suor que han vessat els habitants d’aquesta contrada. 

No volíem deixar un dia més sense contar-vos l’excitació   que hem experimentat en fer aquest recorregut. Sí, fins diumenge 25 de novembre no la realitzarem, però aneu preparant-se. Agafeu un cabasset per guardar les extraordinàries sensacions que experimentareu per aquest camins de moriscos i mallorquins. Dos guardians del bosc, dos protectors d’aquest meravellós indret, ens contaran mil i una història: Vicent Morera i Juanjo Ortolà. 
Sabem que a hores d’ara encara estem posseïts per la màgia de la ruta, però  estem segurs que no exagerem en absolut si afirmem que ens trobem davant una de les rutes més encisadores que hem realitzat. No, no volem fer-vos miroies, però era una necessitat peremptòria fer pública aquest esclat de sensacions que portàvem en la motxilla després d’haver realitzat la ruta del Passet de Benirrama.