PELLICER

PELLICER

dimecres, 31 d’octubre de 2012

EN RUTA PEL CIM D'ALDAIA I EL BARRANC DE MANESA


        NO LA TOQUEU SI NO ÉS PER ESTIMAR-LA
DIUMENGE 28 D'OCTUBRE DE 2012




Es feia sentir, i molt. Es notava el canvi d’hora i de temps. Més claredat, tanmateix més fred. Van agafar els cotxes envers la font de la Drova. Mentre hi pujaven el termòmetre baixava, sense vergonya. Sol i fred, circumstàncies idònies per emprendre la marxa cap al cim d’ Aldaia, objectiu de la primera part de la ruta. Abans de la partença, fet insòlit, feren la fotografia del grup, mig centenar de persones ben comptades. Posat de complaença.
La caminada es va iniciar a bon ritme, per una senda que vorejava la font de la Mongeta, malgrat que anava fent-se cada vegada més rosta. A mesura que ascendien, contemplaven la suggerent figura del Cingle Verd, el barranc Tancat i, en un amagatall, el fugisser avenc de l’Aire. L'aire fred evitava la suor, però no pas el cansament, lleu, però sentit. La mar, el Montgó, el Montdúver... instantànies precioses per una fotografia per al record. Carrasques jovenívoles emmarcaven el sender, esperança de futur. 

Aviat arribaren al pla dels Avencs. Se’ns dubte, les darreres pluges havien vestit la vegetació d’un verd intens, captivador. En el creuament que conduïa al  cim d’Aldaia i a l’avenc del mateix nom, un grup d’excursionistes va decidir esmorzar dalt, la resta preferiren quedar-s’hi. Ja  pujarien després. I ho van fer. 
   Ben esmorzats i contents d’haver contemplat les vistes que s’albiraven des de la cresta  d’ Aldaia, principiaren el descens en direcció al pla de la Nevereta. El viarany era estret, assetjat per una espessa vegetació de garriga i matolls que els acompanyà fins la Nevereta.
De cop i volta, la vegetació canvià. Ara era majestuosa, màgica, quasi tel·lúrica. 

Eren al barranc de Manesa, micro reserva de flora. Formoses pinedes, sureres que convidaven a abraçar-les i falgueres eren omnipresents. Moment d’èxtasi i reflexió. De relaxació. 



 Camí planer que ja no els abandonà fins arribar al camí de l'Assegador i la font de la Benita, últim tram del trajecte  que els va retornar cap a la font de la Drova.  S’acomiadaren d’ella recordant i desitjant que es feren realitat els versos que  Josep Piera va dedicar a aquesta esplendorosa vall, la vall de la Drova: 

                                                  Aquesta que rebrota riallera
                                       després de les tempestes i la pluja;
                                       aquesta que faig meua cada dia,
                                       aquesta que duc viva a la memòria,
                                       no la toqueu, si us plau, no la toqueu.
                                      No la toqueu, si no és per a estimar-la.



dissabte, 27 d’octubre de 2012

TERRA I VI



VI I PAISATGE

Divendres 26 d’octubre, dins dels actes amb motiu del 400 aniversari de la Carta de Poblament de Daimús, l’Associació Cultural Marge Gros va participar organitzant la conferència GEOGRAFIA VITIVINÍCOLA. EL MÓN DEL VI, a càrrec de Joan Calatayud, sumiller i distribuïdor de vins. 

Joan Calatayud ens va endinsar en l’encisador món del vi, un món que viu amb autèntica passió i devoció. Amb la contundent vehemència de les seues paraules, va explicar als assistents el concepte de les Denominacions d’Origen que, al seu parer, han quedat obsoletes a      l’ estat espanyol en seguir simplement un criteri geogràfic, de vegades molt qüestionat, sense tenir en compte les diferents característiques (sòl, clima, orientació...) de cadascuna de les zones que la formen. L’antiquat sistema de Denominació d’Origen a l’estat espanyol respon més bé als interessos dels grans productors que no pas a qüestions més racionals. Les funcions dels Consells Reguladors fou altre aspecte tractat pel conferenciant: els sistemes de control, el control de producció i les diferències en la criança. 

Una interessantíssima exposició de les diferents tipus de vi i sistemes d’elaboració de vins a la resta d’ Europa, va ser així mateix tractat per Joan Calatayud, assenyalant les principals Denominacions d’ Origen europees i quins són els trets que les caracteritzen.

Va concloure la conferència indicant quina era la tendència dels actuals productors de vins, especialment dels més petits: marcar les diferències, defugint així de la inclinació uniformadora que ha imperat en els darrers anys. Joan Calatayud ho fa exemplicar esplèndidament en afirmar: “Quan bevem una copa de vi, també bevem paisatge”.

diumenge, 21 d’octubre de 2012

EL CIM D'ALDAIA I EL BARRANC DE MANESA



CONVOCATÒRIA OFICIAL RUTA 
ALDAIA I EL BARRANC DE MANESA
(BARX)


LOCALITAT:                Barx.
DATA:                         28 d’octubre de 2012.
LLOC DE TROBADA:     Cooperativa de Gandia.
HORA:                         8 del matí.
DIFICULTAT:                MITJANA.
DESNIVELL:                 375 metres.
QUILÒMETRES:            10
TEMPS ESTIMAT:          5 hores.

 INFORMACIÓ:              margegros@gmail.com

SINOPSI DE LA RUTA

Hui recorrerem la ruta PR-CV 60 que es dibuixa per la serra del Buixcarró. El punt de partida serà la font de la Drova. Agafarem el camí de l’Assagador en direcció est, passarem junt a les basses de la Drova, construïdes al s. XVIII pels monjos de Santa Maria de la Valldigna. A uns 200 metres arribarem a una figuera imponent, deixarem el camí i a la dreta començarem a ascendir per una senda que passa per la font de la Mongeta. La senda va fent-se costeruda entre antics bancals abandonats. Fins arribar al Coll dels Caragols, a uns 500 metres d’altura, la pujada, entre el Cingle Verd a l’esquerra i l’Aldaia a la dreta, és un poc dura. Planejant i després pujant suaument arribarem al forat de l’Aire (un avenc de 106 metres de fondo), des don tenim en dies clars vistes sobre la mar i el Montgó. 
En deixar l’avenc la senda avança per la dreta del barranc Tancat, que vessa les seues aigües de pluja al barranc de Borrell. La densa vegetació de carrasques jóvens ens acompanya fins arribar a la zona plana, on es barreja la roca viva i la terra roja. Seguint sempre per la senda principal arribarem al pla dels Avencs. Després d’haver recorregut uns 2800 metres des del punt d’eixida, la senda es divideix, a l’esquerra baixaríem al pla de les Neveretes i a Barx, i a la dreta aniríem al cim de l’Aldaia (a 755 m) i a l’avenc de l’Aldaia (una sima de més de 80 metres de fondària). En aquest creuament esmorzarem. Qui vulga regalar-se unes vistes magnífiques (Benicadell, Montcabrer, Vall d’Albaida, el Toro, la serra de Corbera, la Drova, Barx i el Montdúver...) pot pujar al cim (uns 700 metres entre pujar i tornar), qui vulga descansar ho farà en el creuament.

Començarem a descendir en direcció al pla de la Nevereta  envoltats d’una densa vegetació de garriga i matolls que de vegades fa un poc complicada la baixada. Arribarem a les restes de l’antiga nevera després de fer uns 2300 metres i trobarem en prou mal estat la cava petita(s.XVIII) on s’emmagatzemava la neu per posteriorment comercialitzar-la. 

Ací comença la part més frondosa, fresca i captivadora, el barranc de Manesa, micro reserva de flora. És un recorregut en descens suau per l’antic camí que usaven els nevaters per transportar el gel al monestir de Simat. Quasi sempre tindrem com a punt de referència al fons la Penyalba. Hi trobarem des de pinedes adultes, a sureres i falgueres. 

 La senda acaba ajuntant-se amb la pista forestal que ve de Pinet. Ens desviarem cap a la dreta i al poc ens trobarem ja en el camí de l’Assagador, i la font de la Benita. Des de la Nevereta fins ací haurem recorregut 2400 metres. Cal desfer camí per aquesta senda plana, en direcció est. Ens quedaran uns 2000 metres. Passarem per algunes granges de gallines, el Portitxolet, els xalets que comencen a envair la vall, i finalment tornarem al punt de partida, la font de la Drova, o de l’Om. En total haurem recorregut uns 10.000 metres, suficient recorregut per merèixer-nos un bon dinar.
RECORDEU QUE LA NIT DEL 27 AL 28  CANVIEN L’HORA.
 COMPTE!

divendres, 19 d’octubre de 2012

EL MÓN DEL VI

CONFERÈNCIA


Divendres 26 d’octubre, a les 20 hores de la vesprada, i en la Casa de la Cultura de Daimús, l’amic Joan Calatayud ens parlarà de  Geografia Vitivinícola. El món del vi

 

En aquesta interessant conferència tractarà de les diferents denominacions d’origen de l’estat i d’altres països, dels Consells Reguladors i la geografia vitivinícola,  sense deixar de banda altres sucosos aspectes d’aquest suggestiu món que gira al voltant  del vi.

Seguint  Margarida Aritzeta en la seua obra  Perfils de Nora, per a Joan Calatayud...

" El vi és com la vida, se li ha de donar temps però s’ha de saber consumir en la seva plenitud. I això és el que sempre ha fet el nostre company : beure a grans glops la vida, amb passió i risc…”

Per a ell, queda ben palés,  el vi forma part  de la seua existència, de la nostra, que, si volem gaudir-la en la seua plenitud, no podem deixar que ens falte a taula, com ja ens recomanava Vicent Andrés Estellés:

EL VI


No podia faltar el vi damunt la taula.
Una solemnitat, un ritu que venia
des de la nit: el vi encenia la taula,
encenia la casa, encenia la vida.
Una vella litúrgia el posava a la taula.
Una vella litúrgia nocturna, inescrutable,
encenia la sang, palpitava en els ulls.
Una solemnitat, un ritu que venia
des de la nit, la nit febril de la caverna.
El vi begut, en casa, a l'hora de menjar.
S'oficiava el vi, lentament i greument.
Parle del vi dels pobres. El vi que ens feia forts.
Un tros de ceba crua, un rosegó de pa,
i un got de vi solemne. Parle del vi dels pobres,
begut solemnement, l'aliment de la còlera,
el vi o sosteniment de l'afany o la ràbia.
El vi de l'esperança, el vi dels sacrificis,
l'esperança rompuda, plantar cara a la vida.


I acabem aquesta invitació amb uns versos en occità  d’Antonin Perbosc. Occitània, la seua terra, la seua gent, la seua llengua i...el seu vi formen part de la vida de Joan Calatayud. Per això no podíem cloure aquestes ratlles sense citar aquests versos que tant li agraden:  

Solel, qu’aqueste vin de bon terraire d’ Oc,
escampant dins mon còr io sanc de ton còr d’astre,
i espeligue à ton laus un sirventesc de fòc.


 Salut! Ens trobem divendres.

dissabte, 13 d’octubre de 2012

CONFERÈNCIA PILOTA VALENCIANA



LA PILOTA VALENCIANA. PROFESSIÓ I TELEVISIÓ
Dijous 11 d’octubre de 2012

Parlar de pilota és parlar d’esport, però no de qualsevol esport, parlem de l’esport nacional dels valencians, parlem de cultura, de tradicions, d’història, de resistència lingüística. Com associació cultural, a banda de la nostra vessant esportiva muntanyenca, tenim per costum fer tots els anys el Novembre Cultural. Aquest any, amb motiu del 400 aniversari de la Carta de Poblament de Daimús, vam oferir a l’Ajuntament tot un seguit d’actes culturals al llarg de l’any per tal de commemorar l’esmentada data. Entre aquests actes, vam incloure una xerrada sobre pilota valenciana. Ho teníem molt fàcil, Vicent Pellicer, fill del mític Pitxoc, Salvador Seguí, campió mundial de retransmissions de partides de pilota, José Seguí Cardona, Gorxa, possiblement el millor jugador de raspall de finals dels noranta, com també, molts altres jugadors professionals o amateurs que ha donat el poble de Daimús. 

Què volíem aconseguir amb aquesta conferència? No  preteníem, entre altres coses perquè no està al nostre abast, que amb ella  la pilota eixira del moment de  crisi en què s’hi troba, com la societat en general, però sí volem fer un reconeixement públic a un esport nostre, on molts valencians, també daimussers, l’han viscut amb passió i vehemència com a aficionats; d’altres, més pocs, amb devoció i quasi obligació com a mitjà per obtenir uns gallets que portar a casa.

Després de les presentacions inicials, va ser l’hora dels conferenciants.
Vicent Pellicer, fill del llegendari Pitxoc, el primer jugador professional que va tenir Daimús, ens va parlar des d’una vessant històrica  com un xiquet podia eixir de ser un jugador de carrer i arribar a entrar en el terreny de joc més desitjat per a molta jovenalla del moment: el Trinquet.
 Waldo Vila, el millor jugador de raspall de l’última dècada i possiblement de la que som, ens va parlar de la seues vivències i experiències com a jugador professional, però també  ens va advertir de la crisi que viu hui el món de la pilota.

Món de la pilota que, de tant en tant, es mereix entrar als auditoris i a les cases de cultura, perquè és cultura, cultura valenciana, viva, que cal mantenir perquè és un element identitari, malgrat que estiga deixat de la mà d’aquells que haurien de donar-li suport, si més no, amb tanta o més dignitat com se li donen a altres esports anomenats de masses.
El fenomen dels mitjans de comunicació, amb especial atenció a la TV, va ser comentada per Salvador Seguí,  uns dels principals artífex que arribés la pilota a la TV, veí de Daimús, el qual ens va contar  com van ser els seus inicis i els nombrosos entrebancs que va tenir per poder desenvolupar la seua activitat amb la professionalitat que des de sempre li ha aplicat a la seua feina.

L’acte va cloure amb el lliurament d’una placa  a José Seguí, Gorxa, per part l’Associació Cultural Marge Gros de Daimús: la segona distinció Important de Daimús. En aquest senzill homenatge volíem retre-li homenatge a la dedicació i passió que ha dedicat a aquest esport tan nostre, al mateix temps que també el volem fer extensible a tots aquells jugadors de pilota, aficionats, professionals i amants del nostre esport per antonomàsia.
Com va manifestar fa molt de temps Gorxa a un mitjà de comunicació, a la pilota li sobra mala fama i li falten aficionats. Esperem amb l’acte de dijous, com a mínim, hàgem contribuït a una millor fama de la pilota i a sumar algun aficionat.
Va de bo.

dilluns, 8 d’octubre de 2012

RUTA A FORNA I EL SEU CASTELL



I FORNA FOU UNA FESTA
7 d’octubre de 2012

L’Associació Cultural  Marge Gros i l’Ajuntament de  Daimús, amb la col·laboració de l’Ajuntament de l’Atzúbia-Forna, van organitzar diumenge passat una ruta cultural a Forna i el seu castell. 


Prop de les 10 del matí arribaven dos autobusos plens d’excursionistes ansiosos de conèixer aquest bell racó de la Marina Alta, limítrof amb la comarca de la Safor. A ells es van afegir altre nombrós grup de persones que van optar per fer el trajecte amb els seus vehicles. En total, pam dalt, pam baix,  n’eren al voltant de 100 persones.


Després d’esmorzar als peus del castell, es va iniciar la ruta visitant el poble de Forna, on es va explicar els orígens d’aquesta localitat i la seua baronia, així com els trets històrics més rellevants. 


Una vegada al poble, van recórrer els seus carrers, començant per la recollida i preciosa plaça de la Quintana, moltes vegades oblidada pels visitants fugissers. Després van recórrer  el lloc més emblemàtic de l’indret: la Plaça: la casa de la Baronia, la casa abadia, l’antic ajuntament, a més d’entrar a visitar la bella església de Forna, dedicada a sant Bernat. 


La misteriosa font i els formosos carrers Perera i Morera també van ser trepitjats pels sorpresos visitants, abans d’iniciar l’ascensió cal al castell.


Allí el guia va desmitificar i posar les coses en el seu lloc sobre la realitat d’aquest palau fortificat, ja que ha hagut molta literatura sobre aquesta edificació que s’allunya de l’autèntica realitat històrica.

 
 El pati d’armes, les cavallerisses, la capella, la sala dels domèstics del castell, la sala noble amb el peculiar excusat no va deixar ningú indiferent. Però encara els esperava la sorpresa final. La visita a la zona del magatzem i a la presó. 



En aquest lloc van quedar extasiats en contemplar els magnífics dibuixos que, miraculosament, encara es conserven: escenes de batalles, diversos tipus de vaixells amb la corresponent senyera quadribarrada de la Corona d’Aragó...però també éssers fantàstics que ens transportaven a la mentalitat d’altra època, tan diferent de la nostra.
La cara de satisfacció quedava clarament manifestada en veure les seues cares en eixir del castell: havia eixit tot redó.