FONT DE LLORET

FONT DE LLORET

dissabte, 16 de juny de 2012



FOC EN L’ÀNIMA
Una vegada més, un incendi més. Un despropòsit més. Una negligència més. Una descurança més. Mentrimentres,   una serra menys, un paradís menys.  L’any passat retíem homenatge al barranc d’Atanasi, enguany a la serra d’ Ador i la Cuta, demà... Massa homenatges, massa incendis, massa impotència, massa ganes de plorar. Ens furten l’existència, ens lleven l’ànima. I no passa res.  Faran i faran, però desfan i desfan. 



Nosaltres vam arribar a temps de gaudir d’aquest excepcional paisatge un 20 de febrer de l’any passat acompanyats pel Club Esportiu Llocnou (Feu clic). Anàvem a la Cuta! Orgullosos, ho anunciàvem en el nostre cartell d’aquesta manera:

Llocnou de Sant Jeroni i Castellonet; Vilallonga i la vall del Vernissa. Barrancs,  canalitzacions i fonts, moltes fonts: la del Frare, la Nova, la  Granja, la Fita... Passeig  ensumant pinedes  i carrasques, envoltats de romer i pebrella, espàrrecs i murta...
Vistes magnífiques, febrer esplendorós. Ànsia de natura... tot això i més és el que t’oferim...  



I ara què? On queden les pinedes i les carrasques? On trobarem el romer i la pebrella? I els espàrrecs i la murta? On ensumarem la flaire de la natura? Ara resta desolació.
Des de Marge Gros volem sumar-nos  al comunicat de condemna signat pel Club Esportiu Llocnou, pel Col·lectiu Vall de Vernissa i el Centre Excursionista de Ròtova. A la indignació de totes les persones de la Safor i la Vall d’ Albaida... i del País Valencià per aquest greu atac al nostre patrimoni natural, patrimoni de tots els valencians.
És temps de poesia.
Desolació

                                      Jo só l’esqueix d’un arbre, esponerós ahir,
que als segadors feia ombra a l’hora de la sesta;
mes branques una a una va rompre la tempesta,
i el llamp fins a la terra ma soca migpartí.
                                       Brots de migrades fulles coronen el bocí
obert i sense entranyes, que de la soca resta;
cremar ha vist ma llenya; com fumerol de festa,
al cel he vist anar-se’n la millor part de mi.
                                       I l’amargor de viure xucla ma rel esclava,
i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,
i m’aida a esperar l’hora de caure un sol conhort.
                                       Cada ferida mostra la pèrdua d’una branca;
sens mi, res parlaria de la meitat que em manca;
jo visc sols per a plànyer lo que de mi s’és mort.

                                                               (Joan Alcover)

És temps de música.(Feu altra vegada clic)


dijous, 7 de juny de 2012



 COMENTARI DE LA II RUTA URBANA: 
VALÈNCIA GÒTICA
 València, 3 de juny de 2012

Va resultar estrany trobar-se a l’estació de trens de Gandia, però trencar de vegades la monotonia és positiu. El fet és que a les 7’55, l’hora prevista, el tren eixia carregats d’una bona de margegrossers en direcció a València, perquè en aquesta ocasió tocava una ruta urbana, la segona que organitzaven. Mig endormiscats, anaven a realitzar un passeig per la història, viatjant al segle XV, el Segle d’Or Valencià, l’època del florent gòtic.
En arribar a Xeraco, un nou grup d’ intrèpids aventurers s’afegia a l’expedició. Pel camí, records de l’esplèndida festa de divendres.
Amb una puntualitat deliciosa, a les 9 del matí estaven als afores de           l’ Estació del Nord, on s’uniren els darrers excursionistes. 


 Tots congregats, presentacions i salutacions preliminars abans que l’erudit de la ruta, el nostre company Francesc Piera, inquieta ànima amant de la muntanya, però també del bosc urbà quan aquest té història, done les primeres indicacions. 


Muralles, romans, musulmans, cristians. Eixamplaments del primitiu nucli urbà i desviament del llit del riu Túria, són les primeres paraules que ressonen en una València que comença a despertar-se. Mentrimentres, un altre company de Marge Gros s’uneix a aquesta mascletada històrica que tenen preparada.


Inicien la marxa cap a l’ Ajuntament  i, des d’allí, s’adrecen a la majestuosa Llotja. Abans, però, observen l’església dels sants Joans i algun carreró que recorda l’antiga trama medieval. Però s’ensuma un olor dolent: fa pudor, manifesta desídia de les autoritats competents de mantenir amb dignitat aquells llocs tan emblemàtics.


L’entrada a la Llotja no es fa esperar. Gàrgoles de formes grotesques i impúdiques els reben. Dins, els espera un espai ampli, diàfan. Se sent parlar de Pere Compte. Columnes salomòniques, voltes precioses, petita mostra de l’esplendor econòmic, cultural i artístic del segle d’ Or.




Meravellats i enlluernats per la seua bellesa, parteixen ara cap a Santa Caterina, des d’on albiren el seu nuvi el Micalet.
Ara els carrers són plens de gent. En arribar a la plaça de la Reina esmorzen. Hui no hi mistela, la substitueixen per una virtual aigua de València. L’esmorzar es transforma en tot un espectacle: és dia de comunions.


Poc després, s’agrupen a la façana barroca de la Catedral i marxen cap a la porta de l’ Almodí. Donzelles lleidatanes, repobladors, nobles, romànic i llengua surten de la boca del nostre lletraferit  Francesc Piera.


 S’està tranquil, moment oportú per fer la foto de grup, abans de visitar la tomba del genial Ausiàs Marc.

 
El camí ara condueix a la plaça de la Mare de Déu. Els dos excepcionals guies, amb la seua gràcil paraula, ens deixen bocabadats.Portalada gòtica, el tribunal de  les aigües,..el poder de la ciutat. Ara el trajecte pren un ritme frenètic. Se`ns parla del cardus i el decumanus, de tots els camins que porten a Roma...i al Marge Gros. 




Palau de la Generalitat, la Diputació, el portal de la Valldigna, els carrerons del barri del Carme, les torres de Serrans, porta que obri la ciutat, muralles islàmiques, el convent del Carme. Èxtasi permanent. La ruta s’acaba. 



 Emocionats, però també desmaiats, s’adrecen als voltants de la Llotja. Allí dinaran un arròs al forn de reminiscències pegolines, acompanyades d’unes espectaculars picades. Una juganera pluja els acompanya durant la menja, però no els impedeix gaudir-ne. Ix el sol. Final feliç.


La tornada és plàcida. Mentre el tren pren el camí cap a Gandia, els vénen a la ment aquells meravellosos i rítmics versos  de Vicent Andrés Estellés, magistral forma de retre homenatge a València i
d’ assaborir els seus carrers i carrerons:

Trinquet dels Cavallers, la Nau, Bailén, Comèdies,
Barques, Trànsits, En Llop, Mar, Pasqual i Genís,
Sant Vicent, Quart de fora, Moro Zeit, el Mercat,
Mercé, Lope de Vega, Colom, Hernán Cortés,
Trenc, Ciril Amorós, Pelayo, Campaners,
Palau, Almirall, Xàtiva, Cabillers, Avellanes,
Pouet de Sant Vicent, Cavallers, Sant Miquel,
Roters, Sant Nicolau, Samaniego, Serrans,
Rellotge Vell, Sant Jaume, Juristes, Llibertat,
Soledat, Ballesters, Bonaire, Quart de dins,
Blanqueries, Llanterna, l’Albereda, Correus,
Nules, Montolivet, Gil i Morte, Espartero,
Miracle, Cordellats, Misser Mascó, Minyana,
el Portal de Valldigna, Porxets, Soguers, Navellos,
Querol, Reina Cristina, Mayans i Ciscar, Temple,
Ponts de la Trinitat, del Real, de la Mar,
d’Aragó, dels Serrans, de Sant Josep, de l’Àngel.
I l’Avenida del Doncel Luís Felipe García Sanchiz


València, malgrat tot, t’estimem i tornarem a visitar-te.

PRÒXIMAMENT: 

III RUTA NOCTURNA: LLOCNOU

21 de juliol (provisionalment)

 

dissabte, 2 de juny de 2012

 SOPAR-CONCERT DE LA SONORA 
LES IMATGES
Daimús, 1 de juny de 2012

Durant tot l'any, l' Associació Cultural Marge Gros de Daimús ( i quasi de les Comarques Centrals Valencianes ) vam participar per segona vegada dins dels actes commemoratius del 400 aniversari de la Carta de Poblament de Daimús. Segons fonts ben informades, vam passar amb escreix de les 200 persones en aquesta festa, sense comptar les que després s'afegiren a l'actuació de La Sonora.
Us fem ara, doncs, un resum amb imatges d'aquesta exitosa celebració.

PREPARANT LES TAULES



ASSAJOS PRELIMINARS DE LA SONORA


 


EL SOPAR











EL CONCERT


El gaudi fou absolut, en una nit màgica on el temps ens va ser fidel, com sempre ho fa.

Però no parem, i demà agafarem el tren per anar-nos-en a València a fer la II Ruta Urbana, dedicada en aquesta ocasió a la València Gòtica. 
I després... pròxima estació : III Ruta Nocturna. Pròximament en aquesta pantalla.