divendres, 6 de gener del 2012

DESCRIPCIÓ DRAMATITZADA I IL·LUSTRADA
 DE LA SENDA DELS NEVATERS.
SALEM (LA VALL D’ALBAIDA)
Dijous 29 de desembre de 2011. A les 7,45 ix des de Daimús l’avançada de Marge Gros. A l’eixida de Gandia arreplega una nova companya de recorregut. Iniciem el camí cap a Salem. A mesura que ens acostem al poble, el termòmetre va baixant. Arribem a la vila i aparquem pel voltants del bar      l’ Era. Dos graus a les 8,30 del matí. Ràpidament aplega Jose Marcos, gandià de Salem, el qual ens farà de guia. Ens n’anem al bar i ens prenem un café calentet. És qüestió de fer-se la idea, i iniciem la marxa aturant-nos una mica a la plaça de Salem, nucli originari de la localitat. Arribem a la carretera de l’Orxa, però ens desviem per l’esquerre fins arribar al llavador i la font del Poet. Fa fred. Agafem un camí a l’esquerra asfaltat que va empinant-se. Voregem la fàbrica de Font Salem i prompte arribem  de nou a la carretera. Amb precaució circulem per ella uns 70 metres, fins trencar de nou a mà esquerre pel camí de la Barcella/caseta del Sastre. Han passat 25 minuts. Ara comença una forta pujada. Els pastissos i altres menges nadalenques comencen a passar factura. Cal anar amb tranquil·litat. Qui mai havia suat, comença a sentir les gotes de  la suor per les galtes, malgrat que fa fred. Però tot té un final. Després de 25 minuts som a la font de la Barcella. Un petit bosc de pins decora aquest preciós paratge. El contemplem i visitem un alcavor que es troba allí mateix. Ara el camí es transforma en un sender encantador, suaument escarpat. La passejada es transforma en un plàcid recorregut, acompanyada dels  apassionants comentaris del nostre guia. En 15 minuts arribem a la caseta del Sastre, antic mas des d’on s’observen unes magnífiques vistes. L’explorem i continuem l’ascensió fins arribar a una pista forestal, el camí del corral de Poldo (15 minuts). Nosaltres trenquem per l’esquerra. La pista ara és còmoda. Els senderistes ho agraeixen de debò      ( uns més que els altres, tot s’ha de dir). Uns minuts més tard veiem a la dreta un camí que puja a la nevera del Paller. El deixem per a més endavant. Deambulem amb alegria pel camí terrer fins que arribem a la nevera de la Barcella, altrament dita del Castellet. Obviem els comentaris del paisatge que es divisa. Comencen a faltar-nos els qualificatius. Pels voltants del pou de neu esmorzem. El sol ja calfa, però resulta molt agradable sentir-lo acaronar-nos la cara. Anècdotes i comentaris de divers caire es produeixen en aquest moment d’esbarjo. Ben descasats, ens atrevim a pujar al Castellet islàmic. Pocs metres, però bastants durs. Panorama espectacular.

Descendim amb precaució i tornem cap enrere pel camí de Poldo. Ara observem de forma majestuosa el Benicadell, amb una bellesa aclaparadora. I arribem a la desviació cap a la nevera del Paller. En veure la costeruda pujada algú es persigna. Deu minuts duríssims, però que paga la pena realitzar per contemplar l’extraordinari paisatge que s’albira, així com l’espectacular nevera que acull. Ens quedem extasiats. Ara algú sua d’emoció. Però hem de refer camí de nou fins la pista. L’agafem i continuem contemplant un Benicadell inaudit. Jose Marcos ens proposa fer ara una ruta circular, que descartarem en el dia d’autos ( per evitar algun possible assassinat, simplement ). Ens dirigim de nou a la carretera de l’ Orxa, la creuem i continuem per una pista forestal fins la caseta del Rector. Ací ens desviem per la dreta per un viarany molt preciós fins arribar de nou al poble. Se sent una veu, suada, que indica que no pot més. Simple teatre. A Salem ens desplacem a la Granja San Miguel, lloc on reservem taula per al dia  de la veritat.


El balanç és molt positiu, impressionant; ruta desconeguda per aquells i aquelles que venim de terres properes a la mar.
Agraïm Jose Marcos la seua amabilitat i l’emplacem a què de nou ens conduïsca  per aquesta màgica ruta per les terres de la Vall d’ Albaida el 22 de gener. Més senzilla que la que ací hem descrit ( i a la qual hem donat   un cert to teatral, també és cert ).
PRÒXIM LLIURAMENT: CONVOCATÒRIA OFICIAL DE LA RUTA.




1 comentari:

  1. Alguns van suar més que altres, però bé, això és una altra història.

    ResponElimina