Dissabte 27 d’agost de 2011. Amb una puntualitat quasi suïssa, vam anar concentrant-nos en la plaça Jaume I de Daimús. El temps, simpatitzant nostre, ens havia donat treva perquè sabia de la importància d’aquesta ruta iniciàtica. Era la nostra festa, aquella que des de temps que la memòria sí recorda, celebràvem tots els darrers dissabtes d’agost. Molta gent es va concentrar al nostre tradicional lloc de trobada: la plaça de Jaume I de Daimús, sota la imaginària ombra de Baebia Quieta. Vuitanta, noranta persones, és difícil calcular, esperàvem amb ànsia l’inici de la nova temporada, la 2011-2012. Amb ganes de noves aventures, començàrem a caminar vigilats per uns protectors núvols que ens van acompanyar durant tot el trajecte. Per mítics camins , marxarem envers la llegendària Torre dels Pares. Aquesta ens va rebre amb les mans ( i també les portes ) obertes. Als seus peus, vam sentir un escalfred en rememorar el seu passat esplendorós. Malgrat el pas del temps i d’altres accidents de la història, encara es conservava ben atractiva. El nostre mestre de cerimònies, Vicent Escrivà, ens va ajudar a rememorar aquells pretèrits temps en què aquest bell edicifi era un referent de tota la rica comarca de la Safor. Des de l’època dels sarraïns, fins l’actualitat, van passar per la pantalla cinematogràfica de la història, la poderosa família dels Borja, els jesuïtes, la desamortització, la venda i compravenda de les seues terres... un munt d’esdeveniments característics d’una pel·lícula d’acció trepidant.
Satisfets, vam iniciar el retorn cap al punt de partida, després de visitar l’antiga alqueria dels Tamarits, el nostre guardià Marge Gros i la séquia mare, font de vida de les nostres terres. Al poble ens esperava el fi de festa. Un àpat reconfortant ens va donar noves forces per la campanya que acabava de començar i, tots plegats, ens alegràrem que el nostre idil·li amb la natura gaudia d’una salut descomunal.
