dimarts, 20 de desembre del 2011

RUTA SORPRESA:LA SENDA DEL PORTALET/BARRANC DE BORRELL


LA SORPRESA RELATIVA.
CRÒNICA DEL DESENLLAÇ

Cooperativa de Gandia, afores de Daimús. 8,30 del matí. Ix el sol però fa fred. Arriben els margregrossers/es. Cara de son. Certa expectació per conèixer el desenllaç, el de la ruta sorpresa. Una Veu potent i tronadora ressona i desvetlla el trajecte del dia: “ La ruta de hui és... el Barranc de Borrell/ senda del Portalet.” Alguna cara de satisfacció, altres de resignació i també de desconcert. La Veu explica que el paratge a visitar es troba a Marxuquera. Sense temps a reaccionar pugen als cotxes. Carretera tranquil·la. Arriben a l’entrada de la urbanització Montesol. Aparquen els cotxes, preparen motxilles i bastons i inicien la marxa. Prenen un ampli camí forestal, flanquejat per uns altius pins. Els ocells piulen mentre uns sorpresos esclata-sangs trauen la cassoleta  de sota el fullam encuriosits en veure passar la colla d’excursionistes. Caminada plàcida, suau, relaxada. De sobte, la pista es transforma en un sender. Preciós, pulcre. La vegetació es mostra cada vegada més espectacular. Zona d’ombria. Uns avions dibuixen figures difuminades al cel mentre arriben al llit del barranc de Borrell. Algú s’haguera gitat, però intervé el  director d’ orquestra. Francesc Piera agafa la batuta i comença a interpretar la melodia de la jornada sobre un faristol petri. Alineacions i vessants de muntanyes, fulles d’arbres, pluja, precipitacions intenses. Rius desbocats...inundacions. El públic bocabadat. Simfonia lèxica perfecta. Algú se sent malalt d’emoció. Aplaudiments. I marxa triomfal cap al seu portal de Betlem privat: el Portalet. Fi del recorregut. Hora d’esmorzar i d’enraonar. La Veu torna a ressonar. Nova sorpresa. Pastissets d’ametla, d’aiguardent; dàtils, panses, prunes i figues seques. Nadal al costat de casa. Calor en la fredor. La Veu que no cessa continua implacable, amb un got de mistela de Xaló, parlant-los de nous itineraris, els de 2012, farcits de noves sorpreses, però amb un mínim comú denominador commemoratiu: els 400 anys de la repoblació per illencs de les terres del Marge Gros. Nous reptes. La Veu calla. La gent satisfeta. Tornada a casa. De nou el sol els banya el cos. Delit i joia. Esdevenir gratificant. 
Així ens ho han contat i així ho contem. Bon any i bon camí.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada