FONT DE LLORET

FONT DE LLORET

dijous, 29 de desembre de 2011

PROGRAMACIÓ EN RUTA 2012


Camins , sendes, viarany, pistes forestals; paisatges diversos, terres diferents... són els que hem preparat per la temporada 2012. La Vall      d’Albaida, La Safor, La Ribera Alta, l’Horta. 12 mesos, 12 itineraris variats. Paisatge, cultura, història, botànica, fauna, arquitectura, economia, estels, aigua... tot açò i més estarà present en aquesta ambiciosa temporada que prompte començarem; un any  on a més celebrarem un esdeveniment força important per a Daimús: el 400 aniversari de la carta de població de Daimús. Per aquesta raó anem a omplir tot 2012 d’allò que hem anomenat esguitsculturals, sense oblidar el nostre Novembre Cultural, que enguany, potser, es transforme en Tardor Cultural, a causa dels nombrosos actes que tenim previstos. Mentre, preneu nota de la programació que us avancem, tot i que és possible que es produïsca alguna modificació que, si es genera, us comunicarem. 
                                     Bon any i bon camí

dimarts, 20 de desembre de 2011

RUTA SORPRESA:LA SENDA DEL PORTALET/BARRANC DE BORRELL


LA SORPRESA RELATIVA.
CRÒNICA DEL DESENLLAÇ

Cooperativa de Gandia, afores de Daimús. 8,30 del matí. Ix el sol però fa fred. Arriben els margregrossers/es. Cara de son. Certa expectació per conèixer el desenllaç, el de la ruta sorpresa. Una Veu potent i tronadora ressona i desvetlla el trajecte del dia: “ La ruta de hui és... el Barranc de Borrell/ senda del Portalet.” Alguna cara de satisfacció, altres de resignació i també de desconcert. La Veu explica que el paratge a visitar es troba a Marxuquera. Sense temps a reaccionar pugen als cotxes. Carretera tranquil·la. Arriben a l’entrada de la urbanització Montesol. Aparquen els cotxes, preparen motxilles i bastons i inicien la marxa. Prenen un ampli camí forestal, flanquejat per uns altius pins. Els ocells piulen mentre uns sorpresos esclata-sangs trauen la cassoleta  de sota el fullam encuriosits en veure passar la colla d’excursionistes. Caminada plàcida, suau, relaxada. De sobte, la pista es transforma en un sender. Preciós, pulcre. La vegetació es mostra cada vegada més espectacular. Zona d’ombria. Uns avions dibuixen figures difuminades al cel mentre arriben al llit del barranc de Borrell. Algú s’haguera gitat, però intervé el  director d’ orquestra. Francesc Piera agafa la batuta i comença a interpretar la melodia de la jornada sobre un faristol petri. Alineacions i vessants de muntanyes, fulles d’arbres, pluja, precipitacions intenses. Rius desbocats...inundacions. El públic bocabadat. Simfonia lèxica perfecta. Algú se sent malalt d’emoció. Aplaudiments. I marxa triomfal cap al seu portal de Betlem privat: el Portalet. Fi del recorregut. Hora d’esmorzar i d’enraonar. La Veu torna a ressonar. Nova sorpresa. Pastissets d’ametla, d’aiguardent; dàtils, panses, prunes i figues seques. Nadal al costat de casa. Calor en la fredor. La Veu que no cessa continua implacable, amb un got de mistela de Xaló, parlant-los de nous itineraris, els de 2012, farcits de noves sorpreses, però amb un mínim comú denominador commemoratiu: els 400 anys de la repoblació per illencs de les terres del Marge Gros. Nous reptes. La Veu calla. La gent satisfeta. Tornada a casa. De nou el sol els banya el cos. Delit i joia. Esdevenir gratificant. 
Així ens ho han contat i així ho contem. Bon any i bon camí.


dissabte, 10 de desembre de 2011





CONVOCATÒRIA OFICIAL
RUTA SORPRESA

DIA:                           18 de desembre
HORA:                                  8, 30 del matí.
LLOC TROBADA:   Cooperativa de Gandia
DIFICULTAT:         Apta per a tots els públics
DESNIVELL:          Quasi fa riure
DURADA:                Proporcional a la marxa ( ... )

RECREACIÓ SIMULADA  DE LA PRÈVIA

Dimarts 5 de desembre, la cinquena columna de Marge Gros    ( mai millor dit, perquè n’érem 5 ) ens vam dirigir a MARXUQUERA . Matí preciós. Abaixàrem del cotxe i iniciarem la marxa. De seguida observàrem uns homes a la vora del camí. Portaven una bossa de plàstic plena d’esclata-sangs ( fet il·lícit, perquè havien d’anar amb un cistell). Ocells damunt de robustes branques dels pins ens donaren la benvinguda. La pista forestal era àmplia, flanquejada per una vegetació vestida per a l’ocasió amb un verd intens que contrarestava amb un sòl rogenc. Uns minuts de caminada i de seguida agafàrem un sender perfectament senyalitzat i amb un pendent molt suau. Barranc a una banda, coves decoratives a l’altra. Mentre passejàvem plàcidament, amb converses que giraven al voltant de Parmènides, Heràclit i altres filòsofs presocràtics ( de fet, entre els membres de l’expedició n’hi havia un, de filòsof ), el nostre gurú va dicidir el lloc ( inconcret, per cert ) on faríem una aturada el “dia d’autos” per dirigir-nos unes màgiques paraules. I així, sense adonar-nos-en ( i sense suar ), arribàrem a la fi del trajecte, indret on s’aixeca de forma robusta una figura pètria que porta el nom d’un centre comercial de la Marina. Esmorzàrem ( i esmorzarem ), i a algú desqueferat se li va ocórrer que, ja que estàvem dissenyant una ruta sorpresa, als nostres futurs companys de camí els podríem obsequiar amb una dolça sorpresa . Dit i decidit. Així seria i així serà.
El camí de tornada fou igualment plàcid i arribàrem al punt de partida, evidentment sense suar. Algú va mirar el rellotge i va assenyalar que, tot plegat, en 2,30 hores faríem la festa. Voltejaren campanes.





dijous, 8 de desembre de 2011