PELLICER

PELLICER

dijous, 29 de desembre de 2011

PROGRAMACIÓ EN RUTA 2012


Camins , sendes, viarany, pistes forestals; paisatges diversos, terres diferents... són els que hem preparat per la temporada 2012. La Vall      d’Albaida, La Safor, La Ribera Alta, l’Horta. 12 mesos, 12 itineraris variats. Paisatge, cultura, història, botànica, fauna, arquitectura, economia, estels, aigua... tot açò i més estarà present en aquesta ambiciosa temporada que prompte començarem; un any  on a més celebrarem un esdeveniment força important per a Daimús: el 400 aniversari de la carta de població de Daimús. Per aquesta raó anem a omplir tot 2012 d’allò que hem anomenat esguitsculturals, sense oblidar el nostre Novembre Cultural, que enguany, potser, es transforme en Tardor Cultural, a causa dels nombrosos actes que tenim previstos. Mentre, preneu nota de la programació que us avancem, tot i que és possible que es produïsca alguna modificació que, si es genera, us comunicarem. 
                                     Bon any i bon camí

dimarts, 20 de desembre de 2011

RUTA SORPRESA:LA SENDA DEL PORTALET/BARRANC DE BORRELL


LA SORPRESA RELATIVA.
CRÒNICA DEL DESENLLAÇ

Cooperativa de Gandia, afores de Daimús. 8,30 del matí. Ix el sol però fa fred. Arriben els margregrossers/es. Cara de son. Certa expectació per conèixer el desenllaç, el de la ruta sorpresa. Una Veu potent i tronadora ressona i desvetlla el trajecte del dia: “ La ruta de hui és... el Barranc de Borrell/ senda del Portalet.” Alguna cara de satisfacció, altres de resignació i també de desconcert. La Veu explica que el paratge a visitar es troba a Marxuquera. Sense temps a reaccionar pugen als cotxes. Carretera tranquil·la. Arriben a l’entrada de la urbanització Montesol. Aparquen els cotxes, preparen motxilles i bastons i inicien la marxa. Prenen un ampli camí forestal, flanquejat per uns altius pins. Els ocells piulen mentre uns sorpresos esclata-sangs trauen la cassoleta  de sota el fullam encuriosits en veure passar la colla d’excursionistes. Caminada plàcida, suau, relaxada. De sobte, la pista es transforma en un sender. Preciós, pulcre. La vegetació es mostra cada vegada més espectacular. Zona d’ombria. Uns avions dibuixen figures difuminades al cel mentre arriben al llit del barranc de Borrell. Algú s’haguera gitat, però intervé el  director d’ orquestra. Francesc Piera agafa la batuta i comença a interpretar la melodia de la jornada sobre un faristol petri. Alineacions i vessants de muntanyes, fulles d’arbres, pluja, precipitacions intenses. Rius desbocats...inundacions. El públic bocabadat. Simfonia lèxica perfecta. Algú se sent malalt d’emoció. Aplaudiments. I marxa triomfal cap al seu portal de Betlem privat: el Portalet. Fi del recorregut. Hora d’esmorzar i d’enraonar. La Veu torna a ressonar. Nova sorpresa. Pastissets d’ametla, d’aiguardent; dàtils, panses, prunes i figues seques. Nadal al costat de casa. Calor en la fredor. La Veu que no cessa continua implacable, amb un got de mistela de Xaló, parlant-los de nous itineraris, els de 2012, farcits de noves sorpreses, però amb un mínim comú denominador commemoratiu: els 400 anys de la repoblació per illencs de les terres del Marge Gros. Nous reptes. La Veu calla. La gent satisfeta. Tornada a casa. De nou el sol els banya el cos. Delit i joia. Esdevenir gratificant. 
Així ens ho han contat i així ho contem. Bon any i bon camí.


dissabte, 10 de desembre de 2011





CONVOCATÒRIA OFICIAL
RUTA SORPRESA

DIA:                           18 de desembre
HORA:                                  8, 30 del matí.
LLOC TROBADA:   Cooperativa de Gandia
DIFICULTAT:         Apta per a tots els públics
DESNIVELL:          Quasi fa riure
DURADA:                Proporcional a la marxa ( ... )

RECREACIÓ SIMULADA  DE LA PRÈVIA

Dimarts 5 de desembre, la cinquena columna de Marge Gros    ( mai millor dit, perquè n’érem 5 ) ens vam dirigir a MARXUQUERA . Matí preciós. Abaixàrem del cotxe i iniciarem la marxa. De seguida observàrem uns homes a la vora del camí. Portaven una bossa de plàstic plena d’esclata-sangs ( fet il·lícit, perquè havien d’anar amb un cistell). Ocells damunt de robustes branques dels pins ens donaren la benvinguda. La pista forestal era àmplia, flanquejada per una vegetació vestida per a l’ocasió amb un verd intens que contrarestava amb un sòl rogenc. Uns minuts de caminada i de seguida agafàrem un sender perfectament senyalitzat i amb un pendent molt suau. Barranc a una banda, coves decoratives a l’altra. Mentre passejàvem plàcidament, amb converses que giraven al voltant de Parmènides, Heràclit i altres filòsofs presocràtics ( de fet, entre els membres de l’expedició n’hi havia un, de filòsof ), el nostre gurú va dicidir el lloc ( inconcret, per cert ) on faríem una aturada el “dia d’autos” per dirigir-nos unes màgiques paraules. I així, sense adonar-nos-en ( i sense suar ), arribàrem a la fi del trajecte, indret on s’aixeca de forma robusta una figura pètria que porta el nom d’un centre comercial de la Marina. Esmorzàrem ( i esmorzarem ), i a algú desqueferat se li va ocórrer que, ja que estàvem dissenyant una ruta sorpresa, als nostres futurs companys de camí els podríem obsequiar amb una dolça sorpresa . Dit i decidit. Així seria i així serà.
El camí de tornada fou igualment plàcid i arribàrem al punt de partida, evidentment sense suar. Algú va mirar el rellotge i va assenyalar que, tot plegat, en 2,30 hores faríem la festa. Voltejaren campanes.





dijous, 8 de desembre de 2011

diumenge, 27 de novembre de 2011

LA MURTA

EXCURSIÓ A LA MURTA.
DIUMENGE 27 DE NOVEMBRE DE 2011

Diumenge 27 de novembre, més de 70 persones ens van reunir per celebrar la fi del III Novembre Cultural a Daimús al  paratge natural de la Murta ( Alzira ). El dia ens va acompanyar, ja que els núvols van donar un to especial a aquesta esplèndida ruta que ens va portar per la nevera, el monestir dels Jerònims, el Pas dels Pobres i el forn de calç. Amb una expectacular vegetació, les recents pluges van donar un color meravellós als paratges per on vam caminar. Senders humits, bolets, alborcers, pins pinyoners, marfull... ens van acompanyar en el nostre recorregut amablement. Però tampoc volem negligir el to erudit del nostre guia en aquesta marxa, l'inefable Francesc Piera, amb els seus suggerents comentaris dels diferents racons qua vam tenir el privilegi de visitar.








dissabte, 26 de novembre de 2011

LA SONORA

CONCERT DE LA SONORA. DAIMÚS, 25 DE NOVEMBRE DE 2011.

Divendres 25 de novembre, dins dels actes del III Novembre Cultural a Daimús,  organitzats per   l'Associació Cultural Marge Gros, vam tenir l'oportunitat d'assistit a un extraordinari concert de la formació atzubiano-pegolina LA SONORA. Des de la primera cançó, van aconseguir posar-se el públic assistent en la butxaca, iniciant així una complicitat especial que va durar fins l'acabament de l'actuació. Poques vegades s'ha arribat a una calidesa tan íntima  com l'assolida passat divendres, malgrat la freda nit.
GRÀCIES SONORA!!!












dijous, 24 de novembre de 2011


DIVENDRES 25 DE NOVEMBRE
8 DE LA VESPRADA
CASA DE LA CULTURA DE DAIMÚS

ACTUACIÓ MUSICAL DE...

LA SONORA

Música tradicional, bolero, blues, folc, cançó italiana... tot açó i més és el que ens oferiran aquesta formació eclèctica pegolina i atzubiana en el penúltim acte del
III NOVEMBRE CULTURAL A DAIMÚS

dimecres, 23 de novembre de 2011

LA MURTA

CONVOCATÒRIA OFICIAL DE LA RUTA
A LA MURTA ( ALZIRA )

DIA 27 DE NOVEMBRE DE 2011
LLOC DE TROBADA: COOPERATIVA DE GANDIA
HORA: 8 DEL MATÍ
DISTÀNCIA: 6 KM
DIFICULTAT: BAIXA-MITJANA
TEMPS ESTIMAT: 4 HORES amb molta tranquil.litat.

SINOPSI

Des de Daimús fins a la Murta.

  • Daimús fins a Favara.

A l’eixida del poble agafem la CV 510 en direcció Llaurí i Corbera. Després de Corbera, en l’última redona busquem la direcció Alzira. A uns 3,7km hi ha un desviament a la dreta, la CV506 a Algemesí.  Nosaltres ens desviem a l’esquerra i ja sempre per camí d’horta, després de passar pel costat del cementeri, i haver recorregut, sempre en línia recta, sense desviar-se, uns 4200m, arribem a l’aparcament del paratge.

  • El Paratge Natural de la Murta

Deixem els cotxes a l’aparcament que hi ha a l’entrada. Ens dirigim  a la casa del guarda on comença el Paratge Natural Municipal de la Murta (antigament coneguda com la Vall dels Miracles, i on abans que els Jeronis s’instal·laren ja l’habitaven uns eremites). Per una pista forestal ampla, plana i envoltada de pins alts i frondosos ens dirigim al monestir (1500m) del segle. Abans, d’arribar-hi ens desviarem uns pocs metres per veure la nevera. Tornarem a la pista, travessarem el pont de Felip II que du al recinte monacal, amb la seua Torre dels Coloms i la bassa (que encara recull l’aigua de la font i que arriba a través de l’aqüeducte). Seguirem l’aqüeducte, del segle XVIII, per una senda d’ascenssió suau i contínua. Passarem la font i, després d’haver recorregut des de la bassa uns 500 metres, arribarem a una altra pista forestal que mena a l’esquerra al Cavall Bernat. Nosaltres baixarem per la dreta de la pista fins tornar novament al monestir (825m). Esmorzarem pels seus voltants. Començarem a pujar ara per la part d’ombria de la vall, en direcció al Pas del Pobre. En aquest zona tindrem el plaer de contemplar la típica vegetació de zona humida: el fleix, la murta, l’alborcer, el marfull.... El Pas del Pobre, el punt més alt,  es troba a 1km (els últims 200m abans d’arribar-hi són un poc dificultosos). És el punt més alt del recorregut i des d’allí s’albira la Vall de la Casella. A partir d’ací desfem camí, i a uns 300m agafem la senda que s’obri a l’esquerra. Poc a poc la senda va fent-se una pista i als 2km aproximadament arribem novament a la casa del guarda (uns metres abans podem contemplar les restes d’un forn de calç). Hem arribat al final del recorregut. Haurem fet en total uns 6km.

dissabte, 12 de novembre de 2011

CONFERÈNCIA DE VICENT BURGUERA SANMATEU





EL PALAU COMTAL D'OLIVA. UN MONUMENT A REDESCOBRIR.    IMATGES DE LA CONFERÈNCIA DE VICENT BURGUERA SANMATEU, ARQUEÒLEG D' OLIVA, PASSAT DIVENDRES 11 DE NOVEMBRE DE 2011 A LA CASA DE LA CULTURA DE DAIMÚS.

dimecres, 9 de novembre de 2011

DIVENDRES 11 DE NOVEMBRE
CASA DE LA CULTURA DE DAIMÚS
8 DE LA VESPRADA
Conferència de VICENT BURGUERA SANMATEU, arqueòleg municipal d' Oliva. amb el títol EL PALAU COMTAL D'OLIVA : UN MONUMENT A REDESCOBRIR.


RESUM
Vicent Burguera
Museu Arqueològic d’Oliva

El Palau que fou durant els segles XV i XVI la residència en Oliva d’un dels llinatges nobiliaris més importants de l’antic Regne de València, la Família Centelles i Riu Sech, comtes d’Oliva des del 1449, ben bé hom pot considerar un dels exemples més il·lustratius de la sort que corregueren un bon grapat de monuments i restes integrants del patrimoni històric valencià en els últims cent anys.  Eren, és clar, altres temps. Però allò que distingeix al Palau Comtal d’Oliva d’altres casos de destrucció i/o desaparició de bens històrics no són solament les peculiars vicissituds que l’afectaren, tot i haver estat declarat Monument Nacional en 1920, o que no fóra derruït de soca-rel i, per tant, que en l’actualitat encara conserve part d’elements originals (torres, muralles, fossats, estances...) amagats entre les cases, sinó també l’existència d’una abundant documentació gràfica i planimètrica, realitzada a principis del segle XX, que ens permet conèixer com era el monument,  gaudir de la magnificència original del mateix i fonamentar futurs projectes de posada en valor de les seues restes. És a dir: redescobrir el monument.

diumenge, 6 de novembre de 2011

LA VALL DE GALLINERA, PER CAMINS DE MORISCOS I MALLORQUINS




Presentació del llibre  LA VALL DE GALLINERA, PER CAMINS DE MORISCOS I MALLORQUINS, a càrrec de Vicent Morera i Juanjo Ortolà

dijous, 3 de novembre de 2011

DIVENDRES 4 DE NOVEMBRE
CASA DE LA CULTURA DE DAIMÚS, A LES 8 DE LA VESPRADA
      Presentació del llibre LA VALL DE GALLINERA, PER CAMINS DE MORISCOS I MALLORQUINS, a càrrec dels seus autors, Vicent Morera i Juanjo Ortolà i la col.laboració de             l' Institut d' Estudis Comarcals de la Marina Alta.

dilluns, 24 d’octubre de 2011

VOLTA CIRCULAR A SEGÀRIA

Diumenge 23 d'octubre de 2011.

LES VALENTES I VALENTS DE SEGÀRIA








Carrers mullats. Amenaça de pluja. Però allí estaven les margegrosseres i els margegrossers  decidits a no deixar escapar l’oportunitat de trepitjar la Serra de Segària. Dubtes ràpidament resolts amb la ferma determinació d’iniciar l’aventura. Eixida de Daimús. Intervals de núvols, però sol en la ment. Arribada al Parc de Segària. Voluntat determinada de caminar. Els temps ens fa l’ullet. I comencem a caminar en una dèbil ascensió fins arribar a una àmplia canalització que farà de sender. Anem en fila índia, observant extasiats la silueta de Segària. Aquesta s’ha posat un vestit clar obscur. Preciós. En pocs minuts abandonem l’improvisada senda i abaixem uns metres. Ara el camí és pla. Ens uns minuts reconeixem la ruta que hem de seguir, entrebancada entre grans còdols. Cap problema. Per un desdibuixar caminoi , comencem a pujar. Cada vegada la vegetació es fa més densa. I el cel més tapat. El paisatge pren un color especial. Un petit esforç i som davant una gran planícia, lloc idoni per esmorzar. La pluja decideix acompanyar-nos. Però allí som, sense descoratjar-nos. Hem recuperat l’ànim i les forces, i mamprenem la pujada cap al Mirador de Segària. A les nostres esquenes deixem una bufona vista de la Rectoria. Anem ascendint entre pedres que comencen a dificultat la marxa. Però cap problema. L’itinerari continua. De sobte estem al Mirador. Magnífica vista de la marjal i de la costa. Enlluernador, com els primers rajos de sol que comencen a vèncer els núvols. Petita aturada, i petita homilia margegrossera. Reprenem el camí cap el repetidor. Els ulls agraïts de tot allò que veuen. Ara caminem per una zona plana, entre les ruïnes de l’antic poblat iber. Parets de desolació, parets d’esplendor d’altres temps. I comencem a descendir. Ara el trajecte es complica.  Perill de relliscar entre pedres mullades i el sòl fangós. Cap problema. Alentim el ritme, fet que ens permet gaudir encara més de la frondositat  de la vegetació. I apleguem als voltants de la font de Català. Agrupament. El sol és aclaparador. Reprenem una suau pujada, per la part nord de la serra. Progressivament sentim una remor i, aviat, descobrim el seu origen: l’autopista. Malgrat tot, les vistes són espectaculars. El camí , malgrat que és de baixada, es complica una mica pel sòl que trepitgem. Comencem a sentir símptomes d’esgotament. Cap problema. Continuem. Observem el Morro de les Coves i la Cova Fosca. Fa molta calor. Passen de les dues del migdia, més de cinc hores des de l’inici de l’excursió. Alguna mostra de feblesa. Cap problema. Avancem, esgotats, però decidits. I en uns minuts som al lloc de partida. Triomf de la voluntat i la determinació d’aquelles prop de cent persones que, cadascuna al seu ritme, han gaudit d’aquesta extraordinària caminada per aquesta quasi desconeguda ruta. I a dinar. Uns a casa i els altres a la Xara. Ara reconeguem que, una vegada més, l’esforç ha pagat la pena. Són les tres de la vesprada de diumenge 23 d’octubre, el dia de les valentes i valents de Segària.