IX NOVEMBRE CULTURAL

IX NOVEMBRE CULTURAL

dijous, 16 de novembre de 2017

CONVOCATÒRIA OFICIAL I SINOPSI DE LA RUTA A L'ALT DEL GELIBRE



El Gelibre, un gegant proper però desconegut

(L'Atzúbia)
Et sentiràs nàufrag en un mar de serralades, en un bosc de muntanyes. Però et sentiràs bé!


DATA:                       26 de novembre 2017


LLOC DE TROBADA:  Ronda Sud ( Daimús)

HORA:                      7,25 h. del matí. Eixida 7,30 h.

                                (8,00 des de l'Ajuntament de l'Atzúbia)

                                         Puntualitat exquisida!

DIFICULTAT:              MODERADA i dos pocs més.

DESNIVELL:               Passem dels 99  als 753 metres
QUILÒMETRES:         14 aprox.

TEMPS ESTIMAT:        5 hores

Més informació:        margegros@gmail.com




Hem retut homenatge al Mondúver. Cal, ara, retre-li’l, al Gelibre, eixe cim que, des de Daimús estant, sobreïx darrere de la serralda de l’Almirant, que despunta darrere de la Font. El Gelibre, la muntanya totèmica de l’Atzúbia. Sí, novament l’Atzúbia. I, sí, la muntanya a la qual ens acostàrem quan vam explorar les terres de Benirrama, quan la bordejàrem pel seu runar, i quan més d’una nit d’estiu sopàrem a les Asmeites, protegits pel gegant de pedra. Doncs bé, ara cal pujar a l’alt.










Partirem des de la plaça de l’Atzúbia i pel carrer de Dalt anirem a buscar el camí de les Foies. A uns 500 metres després d’haver deixat el poble arribarem a un creuament. Recte indica castell de Gallinera i a l’esquerra, Asmaites. Agafarem aquest camí, sempre paral·lels al barranc  Miquel, el vell Benimataix.








Uns 1500 metres després de passejar entre bancals de tarongers, a mà esquerra s’obri una sendeta. Començarem a muntar el caminet de ferradura que, ja en el seu moment, comparàrem amb els escalons del famós barranc de l’Infern de la vall de Laguar. A mig camí travessarem una pista. Seguirem amunt. Són uns 1100 metres d’ascens continuat, però gens pesats.  En arribar a la segona pista forestal, girarem a l’esquerra i arribarem al pla de les Asmeites, lloc ben nostre, on hem compartir bones menges i grata conversa amb els amics i amigues de atzubians de Benimataix. Però haurem de seguir amunt. La pista es fa novament senda, de vegades un poc costeruda. A penes uns 500 metres. Però les vistes de la plana litoral, de la marjal, de Segària, del Montgó... faran que no ens adonem de l’esforç.











Arribarem a una altra pista asfaltada (el camí del Miserà). Girarem a la dreta. Desapareixerà l’ombria i el sol ens acompanyarà fins a dalt. El paisatge també canvia, hi ha casetes escampades entre petits camps de terra aspra i pobra que permet créixer oliveres i alguns garrofers.







Uns 400 metres més avant ens apareix el camí que baixa a Pego. Torcerem novament a la dreta. Ja tenim l’alt del Gelibre al davant. No ens enganyem, encara quedaran vora 3000 metres per a coronar-lo. Comencen els 1100 metres més durs de la ruta, 1100 metres d’asfalt gastat i de pujada continuada, immisericordiós. Que no ens intimide. Arribarem al coll i se’ns obrirà altre paisatge: les terres de l’Alcalà, d’Ebo, i, preciosa, la Gallinera, les terres del Comtat i de l’Alcoià...















Després de recuperar forces, caldrà pujar, sí, pujar, però ara de manera més suau, fent ziga-zaga, els 1000 metres que resten per a véncer el cim. I ja dalt, un mar de serralades, un bosc de muntanyes. El Gelibre, en gran! 

















 L'assegurança col·lectiva contractada per l'Associació Cultural Marge Gros dóna cobertura a aquelles persones que han pagat la quota anual de 2017. Si la voleu tenir aquesta excursió, els cost serà de 5