EL SALER

EL SALER

dijous, 14 de setembre de 2017

CONVOCATÒRIA OFICIAL I SINOPSI DE LA RUTA



LA DEVESA DEL SALER


EL SALER


LOCALITAT:                EL SALER


DATA:                         24  de setembre 2017

LLOC DE TROBADA:     Ronda Sud ( Daimús)

HORA:                         Eixirem a les 7,30. Màxima

                                   puntualitat!                         

GRAU DE DIFICULTAT: BAIX

DESNIVELL:                 molt assumible


QUILÒMETRES:            12 aproximadament

TEMPS ESTIMAT:          5 hores

RECOMANACIÓ:         Bona gorra, crema protectora i ulleres de sol, aigua mai en sobra. No cal bastó, tot i que la ruta és un poc llarga, és totalment plana.

INSCRIPCIÓ I INFORMACIÓ:                 margegros@gmail.com fins dimecres 20 de setembre.

 

SINOPSI

El 1974, Josep-Vicent Marqués, sociòleg i professor de la facultat de Ciències Econòmiques de València, escrigué País Perplex. En aquest llibre hi ha un apartat titulat “Vocabulari elemental”. Quan arribem a la paraula l’Albufera diu: “Toll repugnant, antigament ple d’anguiles, ànecs, lises, tenques, gambeta i altres porqueries, de les quals ha estat feliçment sanejat. Actualment es prepara per a un d’aquests sublims destins: llac privat turístic o abocador industrial”.



Visitem el Parc Natural de l’Albufera, un dels paratges humits més importants de la península, en concret la devesa, a uns 10 km de València. Partirem des de l’aparcament que hi ha a la platja del Saler. Per arribar-hi cal anar al poble, i només veiem les primeres finques, a la dreta s’obri una carretera que passa per davant dels dos centres d’ensenyament de la població. Poc després arribem al gran descampat on podrem deixar els cotxes. 



   Prendrem el que era l’antic camí de València al Perellonet. La ruta recorre uns 6 km de la restinga, o barra d’arena d’uns mil metres d’ample,  situada entre l'Albufera de València i la mar. Aquest espai natural bell i contradictori està format per diferents ecosistemes: dues barreres dunars, l’albufera i, enmig, les mallades (depressió interdunar). La ruta transcorre bàsicament per un camí flanquejat de pins majestuosos i densa vegetació, que de tant en tant deixa pas a les mallades. 





Però passarem, també, per llocs on l’acció de l’home ha fet malbé aquesta joia natural, les urbanitzacions que no es pogueren detenir en la dècada dels 70. Malgrat tot l’home també pot, si vol, regenerar l’espai; parlem de la mallada Llarga, la qual fou recuperada a principi de segle. Portem uns 4 quilòmetres. 





   Arribarem després a una de les tres goles que comuniquen l’albufera amb la mar, la gola del Pujol. En creuar-la esmorzarem a l’ombra d’una pineda d’arbrers retorçut,  en un altre bell paisatge, l’estany del Pujol, llac artificial que formava part del projecte urbanístic. 








Una vegada recuperades les forces seguirem per la riba de la gola i ens endinsarem en un altre túnel verd, el pla de la Sanxa. Eixirem de nou a una pista que rodeja el llac. Haurem arribat al punt més apartat, caldrà desfer camí: el llac, la gola, les urbanitzacions, les mallades. 



  

 Entenem ara les paraules assenyades, iròniques, punyents de Marqués? 





L'assegurança col·lectiva contractada per l'Associació Cultural Marge Gros dóna cobertura a aquelles persones que han pagat la quota anual de 2017. Si la voleu tenir aquesta excursió, els cost serà de 5

dimecres, 30 d’agost de 2017

CRÒNICA DE LA RUTA A LA FONT DE LLORET



UNA BOIROSA VESPRADA D'AGOST

Les vesprades del mes d'agost  es fan curtes, però si el sol es troba amb força són contundentment caloroses. Aquella vesprada de finals de mes, contràriament al que és habitual, una lleugera boira vestia amb transparències el sol. És d'agrair poder caminar sense la convincent força del sol pegant-te a la cara, encara que la humitat t'embolcalle càlidament.

Començarem la marxa des del parc de Marxuquera, sense sorolls i sense cotxes, per una camí ample i asfaltat que transcorria entre tarongers, exòtiques palmeres, pins i bancals que s'havien rebel·lat contra la tirania del conreu. 





Suàvem lentament i constant. Des del front als dits dels peus, una aiguosa capa ens cobria el cos, tot i que caminàvem per un vial planer en direcció a la serra Grossa. La serra Falconera, el Mondúver o l'estimat Gelibre animàvem la nostra cadenciosa marxa mentre anotàvem a la nostra agenda la toponímia de la zona: el barranc Verd, la muntanyeta dels Alls, la bassa del Ros, el barranc dels Llidoners... Entre tant  vergonyosos corrals  s'amagaven darrere d'una vigorosa vegetació i imponents garrofers ens oferiren una inexistent ombra, cosa d'agrair altres dies.  

D'improvís desaparegueren els bancals de tarongers, omnipresents fins aleshores i esvelts i majestuosos pins els substituïren orgullosament. El camí anà estretint-se, fent-se cada vegada més feréstec, més bonic, fins que desembocà en el corral del Rull, imponent estable isolat, testimoni d'una esplendor no massa llunyana. Delicadament ens concentràrem a les seues espatlles i ens férem la fotografia de grup.





Continuàrem. Després d'un breu repetjó, el paisatge mudà de rostre. Dràsticament. Seguirem el sender que dibuixava formes diverses i gracioses, amagant-se sota petits rocams, cobrint-se davall d'una frondosa i meravellosa vegetació, repenjant-se per un alteró inversemblant. Mentre, dissimuladament, el verd, potent, il·luminava el trajecte amb les seues diverses tonalitats. 








Embadalits, aplegàrem a la font de Lloret, estratègicament disfressada entre una diversa arbreda. La font, esgotada, degotejava tristament evocant èpoques daurades. Recorrérem el llit del barranc, ombradís, i ens asseguérem. Abellia despullar-se i desfer-se de la roba mullada, però temíem un atac sobtat de bestioles aèries. 









Romanguérem una bona estona,  tancant els ulls i escoltant l'alegre brogir de l'aigua inexistent, observant les falses giravoltes de l'aigua, sentint sobre la nostra pell la quimèrica presència de l'aigua.




Marxarem esperançats. Marxarem de la font de Lloret sabent que molt aviat tornaríem per fer realitat els nostres somnis d'una vesprada boirosa d'agost.





Satisfets, tornàrem cap al parc de Marxuquera. La frescor s'havia ensenyorit de la contrada i una lleu brisa ens acaronava la cara i  refrescava el cos. A les fosques arribàrem i sopàrem, tranquil·lament, un menú variat, preparat per a l'ocasió.





Daimús, 30 d'agost de 2017

dimarts, 22 d’agost de 2017

CONVOCATÒRIA OFICIAL I SINOPSI DE LA RUTA A LA FONT DE LLORET



                

( IX RUTA DE MARGE GROS)

LA FONT DE LLORET

GANDIA - MARXUQUERA

_________________________________________

 

LOCALITAT:                Gandia - Marxuquera

 

DATA:                         26  d'agost 2017

 

LLOC DE TROBADA:     Ronda Sud ( Daimús)

 

HORA:                         6,00 vesprada o 6,30 camp

                                   de futbol de Marxuquera  

     

GRAU DE DIFICULTAT: BAIX ( en funció del sol)

 

DESNIVELL:                 molt assumible

 


QUILÒMETRES:            9 aproximadament

 

TEMPS ESTIMAT:          3/3,30 hores

RECOMANACIÓ:            Aigua, barret, crema protectora,  ulleres de sol i llanterna.  

 

SOPAREM AL PARC SITUAT AL COSTAT DEL CAMP DE FUTBOL DE MARXUQUERA. PREPAREU LA MENJA I LA NEVERETA!


                                   INSCRIPCIÓ I INFORMACIÓ:                  margegros@gmail.com fins divendres 25 d'agost.



SINOPSI

Ruta estiuenca i refrescant, a tocar de casa. Tot eixint del camp de futbol de Marxuquera, ens enfilem pel camí de Pinet entre horts abancalats i taques de pineda assedegada a buscar els contraforts de la serra Grossa
Només deixem els últims xalets, travessem el barranc Verd i rodegem la muntanyeta dels All. El camí deixa un planter de palmeres exòtiques i en arribar a la bassa de Ros gira a la dreta i va fent-se imperceptiblement costerut. Travessem la finca Nova Gragon sempre recte, i tenint com a referent la serra Grossa al nostre davant, a l’esquena la Falconera i el Mondúver a la dreta. En arribar a una altra bassa arrimada a camí, girem a l’esquerra i finalment a la dreta. Hem arribat al barranc dels Llidoners






Podem desviar-nos momentàniament i baixar-hi, observarem les restes d’un corral que aprofitava l’abric que van anar obrint les aigües al llarg del temps. Seguim amunt. La pista acaba fent-se senda de terra roja. Arribem a un altre corral, el del tio Rull








A parir d’ara ens endinsem en un altre món: pins ressecs i garrofers tortuosos ens abracen, ens engulen. A l’esquerra tenim el barranc, a la dreta la serra. Hem entrat en un lloc menut, màgic, mític, místic: ombra, baladre, heura, joncs i molsa, la fresca i bella falsia de pou, aigua que brolla. Hem arribat a la font de Lloret, un regal per als sentits.










En desfer camí la nit se’ns tirarà al damunt, les serralades que ens envolten dibuixaran la seua silueta sobre el cel fosc. Aquells i aquelles que encara vulguem un poc més d’eixa màgia podrem compartir conversa mentre sopem a l’àrea recreativa que hi ha al costat del camp de futbol.  



 NOTA: les fotos són una barreja d'una primera visita el 3 de gener de 2017 i l'última del 17 d'agost de 2017. Les fotos de la font de Lloret són de la darrera data.


L'assegurança col·lectiva contractada per l'Associació Cultural Marge Gros dóna cobertura a aquelles persones que han pagat la quota anual de 2017. Si la voleu tenir aquesta excursió, els cost serà de 5